Podem dir que aquest és el text que algú havia de gosar d’escriure, que ens era necessari, perquè en aquests temps d’ofensiva de la dreta liberal, de desorientació i submissió ideològica a les veritats oficials del sistema, és necessari el rearmament ideològic per a la batalla de les idees.

L’aparell crític del marxisme ens permet afrontar amb èxit la propaganda intoxicadora dels media, ens permet destriar el gra de la palla, diferenciar l’interès general  de l’interès del grup econòmic dominant , que sovint ens fan passar per l’interès col•lectiu. Podem tenir un coneixement objectiu de la realitat social, si fem un estudi i una anàlisi de l’estructura del sistema econòmic i de la seva supesrestructura (sistema judicial, polític). Del paper de l‘Estat al servei de la majoria, dels treballadors, de les classes populars, fent una funció de redistribució de la riquesa, i no com ara, eina al servei de les multinacionals i el capital financer.

El text

La introducció Què és el marxisme?, vol donar resposta de forma sintètica a la pregunta que s’anirà desenvolupant al llarg dels sis capítols. Algunes de les respostes seran una filosofia de la praxis, un cos teòric per a donar eines d’interpretació i transformació de la realitat als oprimits, un mètode analític i sintètic d’anàlisi de la realitat, una guia  per a l’acció. La lluita de classes i la presa del poder polític són els  dos eixos bàsics de l’estratègia per a la conquesta del poder polític i econòmic per les classes populars.

En un text de formació ideològica, no hi podien faltar els elements bàsics de coneixement del funcionament del capitalisme, així, els conceptes de plusvàlua, capital constant i variable, classes socials antagòniques, apareixen al llarg del capítol 3 de l’opuscle.

En el capítol 4, que tracta sobre les experiències socials de caràcter utòpic, volem remarcar la satisfacció que ens ha produït que s’esmenti la revolució Tai-Ping (1851-1864) que implantà un conjunt de mesures socials: repartiment de terres, eliminació de la propietat privada, del consum d’alcohol opi i tabac. Per una vegada ens allunyem de la visió eurocèntrica dels temes i ens fixem en Àsia.

El punt cinquè, és a criteri meu, el més aconseguit dels sis que formen el text, el més brillant i més interessant políticament. L’adaptació de les formes de lluita al context, establir formes de contrapoder són elements clàssics en tota reflexió sobre estratègia revolucionària. Hi podem afegir la reflexió sobre la funció del partit, la necessitat d’organització, l’anàlisi política i la direcció política, són la  base  per al bon funcionament i l’èxit polític del grup.

La lectura del punt sis, tot i la seva brevetat, ens permetrà, dissortadament, d’identificar més d’un i de tres errors, que es produeixen massa sovint, en la pràctica política de l’Esquerra Independentista (EI). És més que recomanable l’estudi, reflexió i  rectificació d’aquestes desviacions, prou esteses en el nostre entorn. L’institucionalisme, el localisme, el pseudoassemblearisme i el sectarisme, són dels errors més comuns a eliminar.

Observacions

Cada capítol està dividit en 2 o 4 subíndexs per a facilitar-ne la  sistematització i comprensió. Al llarg del text s’utilitza una terminologia pròpia de la sociologia, la politologia i les ciències socials. Trobem a faltar a l’opuscle, una bibliografia sumària per a qui  vulgui saber-ne més i també algunes webs de consulta com: www.mdt.cat o l’adreça de la Universitat Comunista dels Països Catalans (UCPC) www.universitat.cat. Pensem que seria de gran utilitat per a la formació de la militància, l’edició d’un DVD amb el contingut de l’opuscle en forma d’esquemes, per a poder-ne fer una exposició el més didàctica possible als Casals independentistes, per tal de generar debat, reflexió i orientar l’acció política. Celebrem que puguem disposar d’un text  d’aquestes característiques, perquè serà, alhora que un bon text de formació, la demostració de la vitalitat política de l’EI.

El precedent

El febrer de 1976 el PSAN(p) en les seves edicions Lluita editava un opuscle de 76 pàgines, sense índex, que duia per nom: Elements de materialisme històric, amb un subtítol: Conceptes fonamentals del marxisme.1

A la primera pàgina en la declaració d’intencions se’ns diu: Aquest treball sobre “elements de materialisme històric” constitueix el primer número d’una col•lecció que iniciem així i que porta el títol de: “conceptes fonamentals del marxisme”

L’objectiu d’aquesta col•lecció és d’oferir als militants del Moviment Socialista Revolucionari d’Alliberament Nacional, tota una sèrie de materials de formació que en la bibliografia usual es troben dispersos,  mancats d’un tractament adequat dels temes ( tant en l’extensió com en l’enfocament convenient, d’acord amb les necessitats de la Teoria de la Revolució Socialista Catalana). Esperem que amb la utilització d’aquests materials, s’avanci en la seva correcció i en el seu perfeccionament.

Països Catalans, febrer 1977

L’opuscle és seguidor de les tesis de la sociòloga xilena Marta Harnecker, reconeguda internacionalment pels seus textos de formació política i d’anàlisi de les formacions revolucionàries de  l’ Amèrica Llatina.

La repressió en forma d’empresonaments i exili, impossibilità la continuïtat  de la col•lecció. Algú digué que l’acció política en la bona direcció genera repressió, perquè permet avançar en la lluita.

Repassant el contingut del text ens trobem, 1.- La concepció materialista de la història. 2.- Forces productives i modes de producció. 3.-Infraestructura i superestructura. 4.- Els diferents modes de producció. 5.- Les formacions socials i la conjuntura política. 6.- Les classes socials i la lluita de classes.7.- Desviacions en l’aplicació dels principis del materialisme històric.

En el text se’ns diu que bona part dels conceptes exposats són extrets del llibre: El capital conceptos fundamentales. M.Harnecker / Lapidus/ Ostrovitianov. 224 pàgines. Madrid siglo XXI 1974.

En el text, el punt 4 està explicat amb un fragment de Socialisme utòpic i socialisme científic. (1880) de K.Marx i F.Engels i dels mateixos autors: La ideologia alemanya (1846).

Ens plau de constatar com el PSAN(p) (1974-1979), Independentistes dels Països Catalans (IPC) (1979-1984), Moviment de Defensa de la Terra (MDT) (1984-1987) i la segona etapa del MDT, a partir del 1999, han estat fidels a l’objectiu de la Revolució Socialista Catalana, generant, en diversos períodes històrics, les eines teòriques per a l’anàlisi de la realitat i la seva transformació.

Trenta quatre anys separen els dos textos que hem ressenyat, entremig, lluita repressió, reflexió, encerts i equivocacions, però, durant tot aquest temps mai no s’ha renunciat al bagatge ideològic que orienta la nostra acció política, gràcies a aquests esforços, la línia política de l’EI ha entrat en considerables sectors de la nostra societat, el sacrifici no ha estat endebades.