Sud del Sudan
Un dels elements que han convertit la nova república de Sudan del sud en un país finalment lliure i pròsper econòmicament és el suport de Cuba durant les darreres dècades. L'Estat socialista del Carib, entre altres suports, va protegir i educar els infants sud-sudanesos durant els anys de guerra; un fet que ha garantit la reconstrucció del nou estat africà i que va evitar que els nens es veiessin involucrat en el conflicte armat.
No és casualitat, doncs, que la bandera de la nova república hagi imitat la bandera cubana, de la mateixa manera que els catalans vam prendre l'estelada com a símbol independentista seguint aquest model.
El dissabte 9 de juliol el Sudan del Sud es va convertir oficialment un Estat independent, el 54è d'Àfrica i el 193 del món, després que al gener més de 99% dels seus ciutadans apostessin en un referèndum per la independència nacional.
El president del Sudan, Omar al-Bashir, i el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, van ser els dignataris internacionals que van assistir a les celebracions i van reconèixer de facto la nova república africana. L'acte de proclamació oficial de la independència va reunir més de 3.000 convidats.
La guerra de més de tres dècades va acumular xifres d'uns dos milions de persones i va obligar que quatre milions de persones més haguessin de fugir. Un fet que ambé va desestabilitzar la regió, que inclou algunes de les economies més prometedores de l'est d'Àfrica com Kenya, Uganda i Etiòpia. El conflicte es va acabar el 2005 però encara es mantenien conflictes fronterers amb el nord, especialment pels recursos petroliers que s'hi disputaven.
En aquest sentit, Salva Kiir Mayardit, investit com a President del nou estat africà del Sudan del Sud, va rebre el vicepresident cubà Esteban Lazo Hernández, i a la delegació que l'acompanya. El dirigent cubà va transmetre al seu amfitrió una salutació del cap de l'estat cubà, Raúl Castro Ruz, i expressar les felicitacions del poble de l'illa antillana pel naixement de la nova nació.
El dirigent africà va agrair la històrica ajuda prestada per Cuba en la formació professional de centenars de joves d'aquesta zona del Sudan, molts dels quals avui ocupen importants responsabilitats polítiques i socials. A més, va ratificar la solidaritat del seu poble amb la Revolució cubana i la seva justa lluita, i es va interessar per la salut del líder de la Revolució, Fidel Castro.