El que diu l’enquesta, que l’independentisme a Catalunya és potent malgrat tot, li ha provocat fortes reboliques en l’intestí neuronal. La crítica del líder anticatalà és, tanmateix, comprensible i òbvia: d’un flautista, flautades. No hem de perdre de vista en quins femers ha destriat ell la «ideologia» amb què ha embastat seu partit: falangisme i lerrouxisme. O siga, pam amunt, pam avall, del «Glorioso Movimiento Nacional». Transvestit per Rivera –prèviament despullat de «la camisa nueva bordada en rojo ayer»– per a seguir fent de cabasset femeter de l’ultranacionalisme espanyol en aquest segle XXI. Què ha pretés Rivera amb aquest sarau? Òbviament, preferiria haver pogut matar el missatger. Però si no pot, prou que s’acontentaria –imbècilment– si tallava el dit que assenyala les coses. Però «les coses», les persones intel·ligents i –sobretot– democràtiques ho saben, no desapareixen encara que els imbècils mutilen el dit que les assenyala. «Les coses«, vull dir, en aquest cas: l’opinió creixent a favor de la independència.

Posa-t’hi fulles, Rivera, que vas nuet...

Apolítics, Ciudadanos

Ciudadanos/Coalición Valenciana

De llengües, almenys, dues (o solamente una)

Savater: un altre que s’apunta al neofalangisme joseantonian