Aquesta política excepcional, promoguda des de la venjança, afecta els presos però també els seus familiars, i s'ha convertit en un greu problema per a les societat en general, ja que milers les persones visiten aquets familiars empresonats per motius polítics cada cap de setmana amb viatges perillosos, esgotadors i de llarg recorregut. 

 

Segons l’exposició en aquesta roda de premsa,  gran majoria de la societat basca ja ha manifestat i exigit una i una altra que es posi fi a aquesta barbàrie anomenada dispersió i que es respectin els drets dels presos polítics bascos.  Una reivindicació davant la qual els estats espanyol i francès han donat l'esquena malgrat que  un ampli sector de la societat basca ho denunciï.  Segosn s’ha denunciat, se segueixen vulnerant els drets civils i polítics, fonamentals en qualsevol societat lliure i democràtica. Una negativa a aportar-hi solucions que atempta  directament contra del nou escenari polític obert a Euskadi.

En aquest sentit, els familiars dels presos polítics bascos han declarat que “aquesta política penitenciària no ha de durar ni un minut més. És inacceptable que s'estiguin negant contínuament els nostres drets i els dels nostres familiars presos. Ens trobem davant la violència política més greu a dia d'avui a Europa. La majoria social d'aquest poble, diversos agents polítics, socials i sindicals, tant associacions internacionals i el mateix Grup Internacional de Contacte (GIC) ha reclamat que s'acabi d'una vegada po totes amb aquesta situació que no ha portat més que sofriment. La política penitenciària d'excepció que se'ns imposa, a més de vulnerar els nostres drets fonamentals, entorpeix el camí per aconseguir una situació de pau i democràcia.” A través d’aquesta aparició pública, els familiars i cercles pròxims han donat a conèixer tots aquests fets acumulats durant anys. Uns fets que es poden reflectir en dades esgarrifosos: en el que portem de l'any 2011 s'han produït 6 accidents, en els últims 22 anys s'han donat gairebé 400 accidents i 16 familiars han deixat la vida a la carretera a conseqüència de la dispersió. Són incomptables el desgast i els danys físics, psicològics i econòmics que comporten aquests viatges. Però també per la persecució mediàtica, jurídica i policial de què sóln víctimes, com la violació de la intimitat i la integritat física per mitjà d'escorcolls i palpacions que s'han convertit en un acte reiterat d’humiliació i càstig dels familiars dels presos polítics bascos.

Per totes aquestes raons, des de l'associació de familiars de represaliats polítics Etxerat, exigigeixen que es posi fi com més aviat millor a les mesures d'excepció i es passi a claus de resolució a  aquesta situació i al conflicte arrossegat durant anys. En aquests sentit, reclamen la perseverança d’aconseguir portar  tots els presos i refugiats polítics vius al seu país (Euskadi).

Per saber-ne més: