El documental, de 55 minuts de durada, està disponible en català i disposa de llicència creative commons. Produït per Iria Producciones, ha estat escrit per Gonzalo Wihelmi i Luis Moles.
El film repassa molts casos destacats, com el de l'assassinat del militant independentista Guillem Agulló -entrevisten el seu pare-, del lluitador antifranquista Miquel Grau, del jove antifeixista madrileny Carlos Palomino -entrevisten la seva mare. El documental però, denuncia que no hi ha dades exactes sobre les persones que han estat assassinades per la ultradreta des de l'inici de la transició a causa de la manca d'estadístiques oficials i que el caràcter racista o feixista de molts homicidis no surt a la llum pública, especialment en el cas de les morts d'immigrants i incidents racistes. Per això els autors del treball remarquen que només apareixen aquells casos que han pogut recopilar.
Al documental hi apareixen una quinzena de víctimes catalanes: Hamid Saada (Barcelona, 2000), Omar Amhandi (Barcelona, 2000), Carlos Javier Robledo (Barcelona, 2000), Rafael Rincón Rodríguez (Mataró, 1996), Miguel Blanco (Barcelona, 1995), Gabriel Doblado Sánchez (Barcelona, 1995), Emiliano López Prada (Barcelona, 1994), José Herrería Mingriñán (Barcelona, 1993), Guillem Agulló i Salvador (Castelló, 1993), Sonia Recalvo Zafra (Barcelona, 1991), Francisco José Rodríguez López (València, 1980), Jose Muñoz (Barcelona, 1980), Juan Ascaso (Barcelona, 1980), Miquel Grau Gómez (Alacant, 1977) i Angel Valentín Pérez (Barcelona, 1997).
Des del 1976 fins avui
Els assassinats i les agressions feixistes, presents durant tot el franquisme, no van acabar amb la mort del dictador sinó que s'han mantingut constants fins avui. Durant la transició, la ultradreta va tractar de terroritzar la part més activa de la societat que es mobilitzava per la llibertat, la democràcia i la justícia social.
En aquest període els atemptats de grups feixistes es van fer amb la col·laboració de la policia, l'exèrcit i els jutges de la dictadura. La gent d'esquerres, a més, van patir el terrorisme d'Estat (disfressat sota diferents sigles com Triple A, Guerrillers de Crist Rei, Batalló Basc Espanyol...) i les actuacions d'unes forces repressives concebudes no per garantir la seguretat ciutadana sinó per eradicar tota manifestació d'oposició al règim franquista.
Només el 1980 van ser assassinades més de 20 persones en diferents accions reivindicades per organitzacions ultradretanes.
A principis dels 90 es va produir una major separació entre el terrorisme d'Estat i els atemptats dels grups ultradretans. Els feixistes ja no actuaven només contra persones d'esquerres, homosexuals i independentistes sinó que començaven a atacar també a indigents i immigrants.
El documental dóna la paraula a les víctimes d'agressions i assassinats ultradretans, un degoteig constant des de l'inici de la transició fins als nostres dies. Es tracta d'un període de més de 35 anys, de manera que les situacions són necessàriament diferents, però també presenten elements en comú. D'aquestes semblances i diferències, del paper de la policia, de l'administració de justícia, dels mitjans de comunicació, dels representants polítics ... ens parlen les víctimes.
{youtube}y7CytqYLHQY{/youtube}
{youtube}4jBqQCKUFWw{/youtube}