Qui conegui la persona que escriu aquesta petita reflexió sap de sobres que si d'alguna cosa un hom és enemic jurat és dels dogmatismes (i d'algun dogmàtic també) que no han aportat res al que va ser el somni dels marxistes d'ahir i d'avui i que han fet que ens entrebanquem en absurdes baralles dialèctiques i altres no tan dialèctiques, que ens han tingut entretinguts i entretingudes mentre la burgesia esmolava ganivets i ens feia retrocedir a principis del segle XX gairebé pel que fa a condicions de vida i treball. Ens la foten doblegada i nosaltres hi caiem de quatre potes per baralles sobre qui és més pur.

El socialisme d’un sol estat va ser un crim històric. La revolució permanent una estupidesa, que ens portava al suïcidi dels i les revolucionaris/es, ja que donava la coartada perfecta als feixistes per a una agressió en tota regla ia gran escala. La qüestió és que no es va saber trobar aquest terme mitjà, que hagués evitat la degeneració burocràtica, que va acabar amb l'experiència d'Octubre i més de 70 anys de socialisme a Europa.

Tot ha estat una tragèdia i com a ensenyament només en podem treure conclusions per a no repetir la història. En el camí hi ha pedres i vam ensopegar amb les més grans, fotent-nos-la contra un terra ben dur. Un fet que no ens va fer espavilar. Més aviat tot el contrari.

Però de sobte apareix Hugo Chávez, el socialisme del segle XXI i la "real politik”; aquesta última consisteix en una cosa molt simple... ja que no podem fer la revolució, siguem possibilistes i fem transformacions fins on puguem. El problema sembla ser que aquestes transformacions no les fem fins on podem sinó fins on l'imperialisme. ens permet.

Hugo Chávez no és un estúpid, ni molt menys, sinó una persona molt intel.ligent,  i darrere la imatge excèntrica de dirigent il.luminat hi ha una persona molt astuta que mesura molt el que fa i el que diu, i sobre tot, mesura molt les conseqüències dels seus actes. I Chávez està col.laborant amb els assassins de Colòmbia, lliurant revolucionaris/es i gent honesta, homes i dones que ho donen tot pel seu poble, sabent molt bé què fa.

Fa un any i mig Colòmbia va advertir Veneçuela i Equador amb una guerra a la zona per l'assumpte de les FARC. Volien espantar i han espantat i de quina manera.

Tant han espantat que han aconseguit redefinir la revolució bolivariana de Veneçuela i el fet és que aquesta, la revolució bolivariana, es sustentava entre altres coses en un internacionalisme que plasmava el president Chávez, en nombroses intervencions a les quals han renunciat d'una forma vergonyosa, i que ens fa envermellir els i les revolucionaris/es que ens considerem internacionalistes davant actuacions més pròpies de governs de dretes. Lliurar revolcuionaris/es a un govern feixista i narcotraficant com és el de Santos no és precisament de socialistes, senyor Chávez. Oferir el silenci per resposta davant l'allau de crítiques de la totalitat de persones que a Amèrica Llatina i la resta del món es mouen en claus revolucionàries i internacionalistes no és de valents precisament, senyor Chávez.

Potser siguin aquestes qüestions, coses que van aparellades amb la real politik, mantenir el que s'ha aconseguit a Veneçuela encara que sigui al preu de la seguretat i llibertat del poble colombià. Però si això és així, tal com sospito, caldrà dir que la revolució bolivariana a Veneçuela té greus mancances que han de ser solucionades immediatament, i que aquesta revolució no navega cap al socialisme,  precisament perquè ha de saber el senyor Chávez que no hi ha socialisme sense internacionalisme. I aquí ningú demana (parlant clar) que a Veneçuela s'estableixin camps d'entrenament de guerrillers ni es financiï res, ni que hi hagi suport polític i explícit a qualsevol guerrilla del món. Però d'aquí a lliurar guerrillers com ocellets engabiats perquè un feixista com Sants pugui condemnar-los per vida a la presó o els torturi hi va un món, senyor Chávez.

Pot semblar molt bonic que vostè faci esment de Crist a nombrosos discursos, però hauria de ser conseqüent i saber que Crist mai de la vida hagués lliurat revolucionaris/es als seus botxins. I vostè ha de saber de llarg que fins i tot en nombroses parròquies cristianes s'ha donat recer a persones perseguides pel feixisme.

Pot semblar molt bonic portar a Veneçuela Sílvio Rodríguez o homenatjar Víctor Jara, però no queda sinó com un acte de populisme i hipocresia si al mateix temps vostè envia al turment els cantors del poble d'avui.

Vostè restarà molt a gust amb posters i pintades del Che a Caracas, però si em permet ser groller, el guerriller heroic, exemple d'internacionalisme a aquestes alçades de la pel lícula li hauria donat un parell d'hòsties. Demano disculpes de nou per la grolleria.

En definitiva, poden ser molt bonics els seus discursos sobre el socialisme a Veneçuela, però ha de saber que aquest socialisme és incomplet i tol si no va acompanyat d’un inexcusable internacionalisme. L'internacionalisme és la base i ànima del socialisme, sàpiga-ho, senyor Chávez.

En definitiva, Roma no paga traïdors i no per això vostè i la seva evolució no estan en el punt de mira de l'imperialisme. Seguiran assetjant-los i intentaran derrocar-los, i no es lliurarà de les ires del feixisme per aquests gestos, senyor Chávez.

Si algun dia Veneçuela és atacada, vostè passarà a ser el terrorista i desitjaran penjar-lo com van fer amb Saddam Hussein. I ha de saber que aquest dia, els i les revolucionar)es del món sencer adoptarem mesures internacionalistes i farem costat a Veneçuela, a la revolució bolivariana i a vostè, malgrat la seva inqualificable actuació.

Mentrestant el suport absolut i total a Veneçuela i a la revolució bolivariana .. però a vostè ... .. doncs miri, millor callo. Un ja es pentina els cabells blancs per deixar-se enganyar per engalipadors.