L'OCB avisa que Palma és una ciutat que per la seva composició sociodemogràfica "era urgent la posada en marxa de mesures en aquesta direcció". Per a l'entitat, tot i que la supressió d'un càrrec públic no tendria perquè implicar un retrocés en les mesures de foment del català, sí és significatiu pel que transmet a la ciutadania. El missatge, segons l'OCB, és que el nou executiu manifesta molt poca sensibilitat cap a la llengua pròpia, que constitueix una senya d'identitat i un element important del patrimoni cultural de la ciutat de Palma.
Per a l'entitat, l'obligació legal de l'equip de govern és promoure el coneixement i l'ús de la llengua pròpia de la ciutat, la que ha identificat històricament els seus ciutadans, i en la que han escrit palmesans il·lustres com Ramon Llull, Joan Alcover o Josep Maria Llompart. És més, segons l'OCB, en uns moments en què la ciutat ha acollit milers de persones procedents d'arreu del món, la seva supervivència futura de l'idioma passa per fer-ne l'eina de cohesió social dels nous palmesans.
L'associació cultural considera que la supressió de la direcció general és contrària a l'esperit de la Llei de Normalització Lingüística, que obliga les administracions públiques a posar en marxa accions i a destinar els pressuposts suficients, sempre de manera progressiva, fins aconseguir l'ús normal del català. També contravé la Llei Municipal i de Règim Local de Balears, que obliga els ajuntaments a exercir competències en matèria de normalització lingüística. A més, la Llei de Capitalitat de Palma marca com a competència de l'Ajuntament protegir i fomentar el patrimoni lingüístic i la cultura tradicional de la ciutadania de Palma. És per això que l'entitat demana al nou equip de govern que rectifiqui la decisió presa i que asseguri la continuïtat de les polítiques de foment de la llengua pròpia de la ciutat.