Aquesta Europa, que la resta de ponents -des d'ICV fins al PP- tenen tan mitificada, i que no sols no es reconeix la realitat catalana sinó que ens intenta fer combregar amb un cúmul de directives antisocials (recordeu la directiva de les 65 hores?), racistes (recordeu la directiva de retorn destinada a expulsar immigrants?) i antiecològiques (teniu present l'impacte de la Política Agrària Comna, que cada any destrueix més de 1000 explotacions pageses i afavorint la concentració a mans de la gran indústria agrolimentària i de la distribució). 

I tot això, que em perdonin, no penso pas que es pugui arreglar simplement votant un o altre partidet a les eleccions europees que es fan cada quatre anys. El mal està en l'arrel d'un projecte construït d'esquenes a la ciutadania i als pobles, i que té el seu rostre més descarnat en el Banc Central Europeu, un organisme antidemocràtic, des del qual s'imposen les teories de xoc i les polítiques neoliberals de reducció de la despesa pública que tots els estats -siguin del color que siguin- apliquen religiosament, i que deriven en les retallades socials i de drets laborals que ara estem patint.  

L'esquerra independentista i la CUP de Mataró tenim clar que el primer repte passar perquè els Països Catalans tinguem veu i vot com a catalans davant d'Europa i davant del Món; i en paral·lel, plantegem la necessitat de crear xarxes de municipis i de complicitats amb organitzacions populars, tant europees com mediterrànies, que treballin per forjar un nou model postcapitalista. 

Els Països Catalans, Europa i la Mediterrània, són espais que volem construir des de la base, començant per Mataró, amb polítiques d'esquerres, ecologistes i antiimperialistes. Aquestes són les nostres coordenades. Per això, tant a l'Ajuntament Mataró com a peu de carrer som dels qui parlem sense embuts i cantem la canya, ara amb les retallades de CiU igual que fa uns mesos amb les retallades i polítiques neoliberals del tripartit.