Els sards demanaven que se’ls hi reservés una part de les feines civils i militars i una major autonomia respecte a les decisions de la classe dirigent local. El govern piemontés s’hi va negar, i per això la burgesia local amb l’ajuda de la resta de la població va desencadenar el motí insurreccional. Aquest moviment de rebel.lia ja s’havia iniciat als anys vuitanta del Set-cents i s’havia extés a la dècada dels noranta per tota l’illa. Hi havia raons diverses d’índole econòmica i política.
El 28 d’abril la població de Casteddu, encesa per la detenció de dos caps patriòtics, es revolta i al cap de pocs dies fa fora els piemontesos, inclòs el virrei. Encoratjats per aquesta victòria momentània, a Tàtari un exèrcit popular de 13.000 persones, provinents de diversos pobles del Lugodoro, van assetjar Tàtari per fer-ne fora els senyors feudals. Els sapadors tataresos es van revoltar també i així es va poder entrar a la ciutat.
La revolució no va acabar coallant i els anys següents van ser de ferotge repressió contra els patriotes, comandada per Placido Benedetto di Savoia, comte de Moriana i pel seu germà, el vicerei de Sardenya Carlo Felice, tots dos germans del rei de Sardenya Carlo Emanuele IV.
La festa del 28 d’abril és la diada oficial de Sardenya, instituïda pel Govern Regional el 1993, en què se celebren actes, conferències i altres activitats . Com deia Fabriziu Dettori en un article de l’any 2005, aquest dia serveix per difondre la història del poble sard, per rearditzar els propis sards i que prenguin consciència de pertànyer a una Nació, una terra que al llarg de la seva història ha tingut moltíssims patriotes que han lluitar fins la mort per la seva independència.
Fonts: