Es tracta d’un projecte d’unitat de l’independentisme que s’ha anat forjant al llarg dels darrers mesos on han confluït persones de diferents tendències, seguint pel que fa al seu caràcter ampli i participatiu, l’experiència de les Consultes sobre la Independència, acabades, com sabem, el passat 10 d’abril.

 D’acord amb els documents que es poden consultar al web www.assemblea.cat (declaració de principis i full de ruta) l’objectiu és la construcció d’una Assemblea Nacional Catalana a finals d’aquest any que té com a funció la conquesta d’una majoria social favorable a la independència. Aquesta assemblea (així com el moviment que la impulsa) es basa en una militància de tipus individual. No es proposa d’intervenir en convocatòries electorals i en la seva organització es postula com a independent dels partits polítics, els quals hi poden manifestar únicament la seva adhesió.

 Una anàlisi objectiva d’aquesta proposta permet de manifestar, sense tenir per ara dades del seu posicionament real, dues qüestions generals:

 En primer lloc, la necessitat d’una plataforma d’aquest tipus, que pugui impulsar les mobilitzacions favorables a la independència sense les coaccions i limitacions del marc institucional.

 En segon lloc, la dificultat del procés, per tal com sabem que si bé és possible de mantenir una independència formal dels partits parlamentaris actuals, no és tan segur que, com qualsevol instància unitària, estigui exempta de la influència ideològica dels sectors socials i polítics dominants (com sembla que s’intueixi en alguns tics que s’han mostrat favorables a un europeisme suspecte). O del risc de capitalització del procés que determinats sectors es vegin temptats en un moment o altre.

 Tot i així, segons els impulsors de la Conferència, el context és favorable i només si el desplegament del projecte al llarg d’aquest any 2011 té lloc d’una manera àmplia i participativa aquest projecte podrà esdevenir un instrument vàlid de mobilització. Signants de la crida avui presentada, creuen que només aplegant les lluites del territori i treballant entre els àmbits socials i cívics, a través de les assemblees territorials, podrà convertir-se aquesta proposta en l’òrgan ampli de mobilització que permeti preparar la ruptura democràtica per la independència.

Per saber-ne més: