Per a alguns, el moment present reclama tan sols una agitació genèrica permanent o, com a màxim,  la construcció d’aspectes de la Unitat Popular. No comprenen la conjuntura de ruptura política que representa el moment actual de la lluita independentista, i perceben, per tant, amb una certa confusió la relació que hauria d’existir entre la construcció de la Unitat Popular i el moment de confrontació democràtica general de la Independència.

La construcció de la Unitat Popular és un element central de l’esquerra independentista en el moment actual, ja que aquest àmbit sociopolític organitzat és l’instrument imprescindible per a l’acumulació de forces en la direcció dels nostres objectius estratègics: independència, socialisme i alliberament de gènere.

La proposta d’unitat popular té les seves arrels en la realitat socioeconòmica de les classes populars catalanes i es construeix agrupant en la lluita social i política el màxim dels sectors disposats a lluitar per l’alliberament nacional i social.

Tot i la importància fonamental que té per a l’esquerra independentista, la Unitat Popular no pot portar a terme tota sola els passos que s’han de desenvolupar en la ruptura política que representa la independència. A la lluita per la independència, s’hi està incorporant bona part de la diversitat social i ideològica de la nació catalana. En la lluita per la independència hi podem trobar avui des de sectors de les classes populars conscients dels seus drets i les seves reivindicacions (és a dir, el fonament de la Unitat Popular), fins a sectors socioeconòmics diversos influïts per la ideologia dominant i, per tant, poc disposats a enquadrar-se en les organitzacions de lluita de la unitat popular.

A través de les Consultes sobre la Independència ha aparegut un nou espai que des de l’MDT situem dins la perspectiva del que anomenem Ruptura Democràtica per la Independència, és a dir, un espai polític i ideològic divers que es fonamenta en dues reivindicacions bàsiques: la defensa de la democràcia en profunditat, i la conquesta de la Independència política.

Aquest espai, com hem pogut comprovar en el moviment de les Consultes, és ideològicament heterogeni, però ningú no pot negar que té uns eixos principals en els fonaments que hem expressat més amunt (radicalitat democràtica i independència). Vol dir això que aquest espai és globalment un “enemic” o un “competidor” de la Unitat Popular?. No creiem que aquesta concepció sigui correcta. El que sí que és cert és que, al si d’aquest moviment, hi ha sectors “competidors” i fins i tot “enemics” dels objectius de la UP, ja que fins al darrer moment hi haurà agents polítics que es voldran servir de la retòrica  independentista com a mitjà per a mantenir la seva influència política, tot defensant un cert immobilisme social.

La nostra concepció basada en la dialèctica parteix de la posició de considerar que la Unitat Popular ha de disputar a les forces polítiques conservadores i tàcticament conformistes la influència social i política al si de la societat catalana. I també al si de l’independentisme en expansió, que cada cop agrupa més i més àmbits de tot el ventall ideològic operatiu en la societat catalana.

Des d’una anàlisi de la dimensió política del moment present cal tenir clar que la Ruptura Democràtica per la Independència  és, en aquests moments, una oportunitat clara a mitjà termini per a un canvi polític en profunditat ja que el sacseig que representa situar el poder de decisió en la nació catalana reclama una reestructuració de les formes de poder al si de la nostra societat, una reestructuració que serà important en la mesura que les lluites socials i polítiques de la Unitat Popular siguin presents en la vida social i política del nostre país. Podem, doncs, afirmar que amb la mobilització per la conquesta de la Independència i el debat entorn de l’Estat a construir que es desenvoluparan, s’obren les condicions per a una democràcia en profunditat i arrelada a les lluites, de manera que el nou marc polític independent pot obrir noves portes per a avançar cap al Socialisme. Per això ja des d’aquest moment no ens ha de ser indiferent el tipus d’Estat independent que tinguem en perspectiva. Des de l’MDT hem defensat, ja d’ençà de l’any 2004, la necessitat de reivindicar de manera explícita la República , entenent que aquest sistema polític és l’únic que pot canalitzar amb eficàcia l’avanç cap a formes avançades de democràcia econòmica en el sentit de les conquestes socials del socialisme.

Construir la Unitat Popular passa per desplegar un referent polític de masses, cosa que reclama una incidència institucional més enllà de l’àmbit municipal. Si la CUP no ho fa, caldrà que les classes populars catalanes ho facin igualment, agrupant els protagonistes de les lluites econòmiques, socials i polítiques d’arreu del territori en una alternativa d’Unitat Popular.

La Ruptura Democràtica per la Independència i les estructures assembleàries d’organització popular

Partim de la consideració que la conquesta de la Independència és una ruptura democràtica, en el sentit que la Independència representa, des del punt de vista de les forces socials i polítiques que hi intervenen, un trencament que es proposa de sostreure el conjunt del poble català de la dominació espanyola per tal que pugui expressar lliurement la seva voluntat col•lectiva.

Es tracta d’un procés llarg que demana un gran esforç de mobilització popular que va madurant amb ritmes diferents arreu del territori. La formulació adequada d’aquesta contradicció és la necessitat de mantenir en tot moment l’àmbit dels Països Catalans com a àmbit nacional de lluita. I articular les estructures polítiques de manera que sigui possible la construcció d’una República catalana popular i federativa que permeti  incorporar a l’Estat català alliberat aquelles àrees del territori nacional que assoleixin el grau de consciència i mobilització polítiques necessaris perquè la voluntat democràtica a favor de la independència esdevingui majoritària.

Ja hem assenyalat que la Ruptura Democràtica per la Independència és un procés social i polític ampli en el qual hi estan compromesos sectors pertanyents a un ventall polític i  ideològic extens, amb dos eixos principals: la defensa de la democràcia en profunditat i la conquesta de la independència política. La Ruptura, a la nostra manera de veure,  esdevindrà per l’acumulació de forces en un doble sentit, per mitjà d’una acumulació de forces de caràcter assembleari, i per una confrontació de tipus institucional, tal com ho descriurem més endavant,

Les eleccions i els referèndums dels diferents parlaments actuals seran mitjans concrets de manifestació institucional d’aquesta ruptura, però que cal tenir clar que trigaran a produir-se ja que es veuen hipotecats pel marc i per la ideologia de l’Estat ocupant. Des de l’esquerra independentista hem de preparar aquesta ruptura política reforçant les estructures territorials assembleàries de la lluita democràtica per la Independència; i preparant alhora instruments polítics nacionals de ruptura com l’Assemblea de representants independentistes dels Països Catalans. Les propostes polítiques que vagin sorgint en el camí de la Ruptura Democràtica per la Independència, com la futura Assemblea Nacional Catalana que es vol construir al llarg del 2011, només tindran sentit si serveixen per a reforçar aquestes estructures organitzatives populars.

Un treball en paral•lel

La preparació de la Ruptura Democràtica per la Independència i la construcció de la Unitat Popular són, doncs, en aquests moments dos objectius que es presenten com a necessitats simultànies i urgents.

La conquesta de la Independència i el Socialisme arreu dels Països Catalans, és a dir, la consecució del model de país que volem, només serà possible amb l’organització de la Unitat Popular a partir d’ara mateix,. Sense una Unitat Popular ben estructurada i amb capacitat de mobilització la lluita per la independència es perdrà en mil i un tacticismes basats en maniobres adreçades a modificar l’aritmètica parlamentària, al marge de la confrontació social i política necessàries.

Caldà, doncs, desenvolupar una tasca en paral•lel entorn dels dos objectius principals assenyalats:

Per una banda, cal abordar políticament la tasca d’acumulació de forces de caràcter assembleari (assemblees territorials àmplies, assemblea de representants independentistes etc.) en el camí de la Ruptura Democràtica per la Independència.

I, per una altra banda i alhora, cal organitzar-se en una Unitat Popular per a la defensa d’un model de societat concret dins la República Catalana Independent, un model de societat favorable als interessos de les classes populars catalanes, i a la seva autoorganització progressiva.