No és molt diferent el paper del PNB, dreta regionalista basca, disfressada d'abertzale, de certs partits en els països americans que avui fan el trist paper de gendarmes del capitalisme en els seus països i mentre amb la boca petita, fan nacionalisme barat-futboler, amb la mà dreta manegen la porra que castiga els pobles.
Però anem a l'any 1492, any del "descobriment". Descobriment per dir-ho d'alguna manera, ja que en realitat les naus castellanes es dirigien a Àsia, o les índies com les anomenaven ells. Es van topar amb un continent habitat, que era per a ells un filó de riqueses, i que immediatament van procedir a robar i espoliar en una de les majors operacions de saqueig de la història. Allà ja hi havia molts pobles vivint i treballant, no van descobrir res que no estigués descobert ja per aquestes persones.
Van portar la creu i l'espasa, però van emprar amb més habilitat l'espasa. Van ser milions d'éssers humans els que van assassinar i delmar en nom de la creu; com avui dia fa l'imperialisme en la seva egoista recerca del petroli, les raons no eren tan humanitàries. Ni a l'imperialisme li importa la democràcia ni als conqueridors espanyols de l'època els importava massa l'evangelització. Aquests buscaven el petroli a l'Iraq, Líbia, etc. i aquells buscaven l'or i la plata.
Poc abans de l'any 1492, Isabel, reina de Castella i Ferran rei d'Aragó es casen i unifiquen els seus regnes. Envaeixen l'estat musulmà del sud de la península, i de Granada, i només els queda envair el regne basc de Navarra, per aconseguir el seu ambiciós pla d'unificar la península ibèrica en un sol estat. El que posteriorment es coneixeria com Espanya.
En 1512, entren a sang i foc a Navarra i consumen la invasió de l'estat basc. No és casualitat doncs, que en un interval de tot just 30 anys, el posterior estat espanyol comenci a construir el seu imperi a sang i foc. Sang granadina, sang basca i sang dels pobles originaris d'Amèrica. En una paraula, la invasió de la part d'Euskal Herria que quedava lliure, com a estat sobirà i independent en l'Europa d'aquells anys, forma part de la mateixa estratègia d'invasió, saqueig i dominació d'Amèrica. De la mateixa manera que a Amèrica van portar l'espasa i la creu, aquí a les terres basques, van portar la inquisició i l'espasa. Milers de bascos/es van morir defensant la sobirania sota l'espasa assassina espanyola.
Però anem a l'any 1492, any del "descobriment". Descobriment per dir-ho d'alguna manera, ja que en realitat les naus castellanes es dirigien a Àsia, o les índies com les anomenaven ells. Es van topar amb un continent habitat, que era per a ells un filó de riqueses, i que immediatament van procedir a robar i espoliar en una de les majors operacions de saqueig de la història. Allà ja hi havia molts pobles vivint i treballant, no van descobrir res que no estigués descobert ja per aquestes persones.
Van portar la creu i l'espasa, però van emprar amb més habilitat l'espasa. Van ser milions d'éssers humans els que van assassinar i delmar en nom de la creu; com avui dia fa l'imperialisme en la seva egoista recerca del petroli, les raons no eren tan humanitàries. Ni a l'imperialisme li importa la democràcia ni als conqueridors espanyols de l'època els importava massa l'evangelització. Aquests buscaven el petroli a l'Iraq, Líbia, etc. i aquells buscaven l'or i la plata.
Poc abans de l'any 1492, Isabel, reina de Castella i Ferran rei d'Aragó es casen i unifiquen els seus regnes. Envaeixen l'estat musulmà del sud de la península, i de Granada, i només els queda envair el regne basc de Navarra, per aconseguir el seu ambiciós pla d'unificar la península ibèrica en un sol estat. El que posteriorment es coneixeria com Espanya.
En 1512, entren a sang i foc a Navarra i consumen la invasió de l'estat basc. No és casualitat doncs, que en un interval de tot just 30 anys, el posterior estat espanyol comenci a construir el seu imperi a sang i foc. Sang granadina, sang basca i sang dels pobles originaris d'Amèrica. En una paraula, la invasió de la part d'Euskal Herria que quedava lliure, com a estat sobirà i independent en l'Europa d'aquells anys, forma part de la mateixa estratègia d'invasió, saqueig i dominació d'Amèrica. De la mateixa manera que a Amèrica van portar l'espasa i la creu, aquí a les terres basques, van portar la inquisició i l'espasa. Milers de bascos/es van morir defensant la sobirania sota l'espasa assassina espanyola.