Segons el GOB, el territori havia de ser l'eix clau de les polítiques d'aquest govern. Després d'una legislatura molt dura des del punt de vista de destrucció territorial i planificació d'una expansió sense límits ecològics ni territorials, el compromís era fer un canvi en les polítiques que definiran el futur desenvolupament, econòmic i territorial a la nostra illa. Ara bé, "la crisi sistèmica però ha posicionat la necessitat de la reactivació econòmica per damunt dels compromisos inicials. Això ha comportat l'impuls de mesures conservadores per part de governs progressistes i la constatació que la diferència en la concepció del model econòmic i d'aquest en relació amb el territori, només s'ha fet efectiva en el discurs" assenyala el GOB

 

L’informe està dividit amb els següents apartats, les millors notícies de la legislatura, les pitjors notícies de la legislatura, les assignatures pendents i conclusions.

 

Els aspectes més rellevants
Per a l'entitat ecologista, la legislatura començava amb bon peu: el decret-llei i la Llei de Mesures Urgents pel Desenvolupament Urbanístic Sostenible, un indici del que semblava que seria un canvi en les polítiques territorials. Al marge d'aquesta iniciativa legislativa,  cal esmentar petits triomfs que han marcat la legislatura: la protecció de Son Real, Es Guix, l'eliminació de les Àrees de Reconversió Territorial, la declaració de ZEPA a Son Bosc l'impuls del transport ferroviari, el tramvia, els canvis en la mobilitat a Palma, les millores en el control de la disciplina urbanística i l'inici de l'activitat contra la corrupció urbanística.

 

Mesures positives però en massa casos puntuals i que no responen a una estratègia global de canvi de model, segons el GOB, i de fet, en aquest sentit, és on s'ha produit la gran decepció, puntualitza.

 

I és la legislatura no ha significat el canvi esperat, ja que s'han perdut valuoses oportunitats (revisió en profunditat del Pla de Carreteres, modificació del model de desenvolupament del Pla Territorial, revisió de la normativa en relació a la política de residus basada en la incineració, canvi del futur de la planificació energètica...).

 

Segons el GOB, també, s'ha donat continuïtat a projectes i polítiques de legislatures anteriors sense el coratge ni la voluntat política suficient per iniciar el camí d'aquest canvi (Son Espases, Port Adriano, planificació i declaració de nous espais naturals...2on cinturó-via connectora).  

 

També assenyala que en matèria urbanística, s'han generat precedents legislatius delicats que, sota l'excusa de la dinamització econòmica, han obert la porta a una nova modalitat d'urbanisme a la carta. "En aquest sentit cal destacar la perversa utilització dels decret-llei que han culminat en noves lleis d'aministia i desregulació urbanística i turística i la incapacitat per tirar endavant de manera defintiva una llei del sòl" puntualitza l'informe.

 

Decepció i descrèdit

I és que "el que havia de ser la legislatura del canvi del model territorial quedarà ben enfora d’assolir aquest objectiu. La realitat és que a grans trets, s'han impulsat polítiques que representen una continuïtat d’un model fracassat: construcció, turisme, infrastructures viàries, ... La dinamització econòmica ha estat la gran excusa, i el "no posar traves" al creixement la consigna que han marcat les polítiques prioritàries del govern, obviant sectors estratègics i claus per garantir el futur (energia, agricultura, residus, model territorial, model viari...). S’ha eludit, sota l'excusa de la necessitat de fer front a la crisi,  el canvi de tendències promès i compromès" apunta el GOB

 

En definitiva "Polítiques conservadores impulsades per partits progressistes. En massa casos ens hem hagut de demanar, on es marcava la diferència? i massa sovint, la resposta ha estat, exclusivament en el discurs." Afirma l'entitat ecologista.

 

Per això, avui el GOB parla de magre balanç, de decepció i de descrèdit en les polítiques que afecten el territori i el medi ambient  d'aquesta legislatura.