El text està basat en la intel•ligent combinació de dos eixos, la història oral, 39 entrevistes (internats a Argelers o testimonis dels fets),  que ara viuen en indrets com, Mèxic,Viena, Caracas o Zuric i una acurada consulta de fonts documentals, des de la bibliografia general, treballs universitaris de recerca, els Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, els de la Creu Roja Internacional, fins als arxius diplomàtics. Tot aquest volum d’informació oficial permet, junt amb la història oral, un coneixement  precís del que és l’objectiu del llibre, la gènesi i evolució del camp de concentració d’Argelers i, sobretot, de la vida i peripècies dels gairebé 170.000 internats, perquè la història és la història dels homes i dones que en són els seus protagonistes.

Dues petites qüestions de detall: si les xifres del moviment dels internats s’haguessin reflectit en forma de gràfiques, s’hauria pogut veure amb més claredat les oscil•lacions del nombre d’internats al llarg del temps. Alguns barbarismes dins del text i construccions gramaticals poc normatives ens indiquen que cal ésser més curosos en la correcció lingüística.

Sobre el text

Pel camp de concentració d’Argelers hi van passar uns 170.000 internats, milicians, soldats, Brigadistes Internacionals, polonesos, gitanos, jueus, russos, alemanys, espanyols, catalans, bascos, entre d’altres.

L’acolliment que reberen els republicans internats per part de l’Estat francès fou el d’empestats, els situaren a la platja, sense cap mena de serveis, ni barracons ni aigua, entremig de les filferrades i el mar, tenint com a enemics els guàrdies senegalesos i els espais algerians.

Els republicans internats a Argelers eren soldats i milicians que havien lluitat contra el feixisme italià, alemany, espanyol i portuguès, se’ls hi havia afegit la població civil que, temorenca per  la presó, les pallisses o el piquet d’afusellament, optà per la fugida, per l’exili.

Dels 74.140 internats que hi ha al camp d’Argelers el dia 1 de març de 1939, 22.300 són civils, 53.900 soldats i 3.800 Brigadistes Internacionals.

Els internats aixoplugats en el que en diuen xaboles i conilleres, pateixen els efectes d’haver de beure aigua salabrosa, el fred de la tramuntana, la gana i els maltractaments dels guardians. Apareixen trastorns psiquiàtrics entre la població del camp. Els internats enterren ells mateixos els seus morts, de 8 a 10 diaris sense certificat de defunció.

Malgrat aquesta situació angoixant, les organitzacions polítiques mantenen les seves estructures i publicacions, moltes vegades escrites a mà,  dins del camp i practiquen una solidaritat militant moltes vegades per sobre de les sigles polítiques. Molts dels internats segueixen sentint-se combatents i estan amatents a la situació política internacional, que fa preveure la continuació de la lluita antifeixista quan esclati la II GM.

Els Brigadistes Internacionals mantenen una disciplina i organització militars, molts d’ells passaran a engruixir els rengles de la resistència francesa, o retornats als seus països, la resistència  contra l’ocupant nazi.

El 30 de setembre de 1939, al camp de concentració d’Argelers, hi ha 5.895 internats, dels quals  4674 són homes, 655 dones i 566 infants. A poc a poc, el camp es buida d’homes que adscrits a les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE) o als Agrupaments de Treballadors Estrangers (GTE)  havien contribuït a l’esforç  de guerra de l’Estat francès. 

Amb l’arribada del govern col•laboracionista de Vichy, el camp de concentració d’Argelers es dirà oficialment “ Centre d’Allotjament”, es tractava d’emmascarar la realitat.

El març de 1941,arran del fet que volen deportar a Algèria un grup de Brigadistes Internacionals, es produeix el que serà coneguda com “la revolta de les dones”, durant tres dies les dones s’oposaren al trasllat dels Brigadistes. Amb l’arribada de més guàrdies mòbils i reforços de l’exèrcit, han de desistir. 

Des del mes de març de 1941 les sortides del camp d’Argelers, són superiors a les entrades arran del trasllat dels internats a altres camps ( Barcarès, Ribesaltes) el març de 1941 hi ha al camp 14.000 internats, el mes d’abril 6.000, el maig 5.000, el juny 2.500 i a finals de juliol 1.000.

A partir del 31 de juliol de 1941 es procedeix al tancament oficiós del camp, només restarà en funcionament l’hospital.

El tancament oficial del camp s’esdevé el desembre de 1941, tot i que al llarg del 1942, en seguir en funcionament l’hospital, hi podem detectar moviment de malalts, infermeres i metges. El tancament definitiu del camp es produeix l’estiu de 1942.

El 8 de juny de 1942, el Ministeri de l’Interior cedeix el camp d’Argelers al Ministeri d’Educació Nacional, Argelers esdevé un camp de les Joventuts de Vichy, la seva nova funció durarà fins a gener de 1943, després serà abandonat a l’acció dels elements i el pas del temps, que aniran enrunant les construccions que encara restaven dretes. El camp d’Argelers esdevindrà part de la memòria del nostre exili en la nostra història nacional.

Conclusions

El camp de concentració d’Argelers és un element paradigmàtic, una peça més del trencaclosques que representà l’èxode, l’exili de 470.000 persones que el  gener, febrer de 1939 fugiren del feixisme que havia ocupat Catalunya.

Quadres polítics, sindicals, intel•lectuals, membres de professions liberals( metges, professors, enginyers) s’escamparen per l’Estat francès i Llatinoamèrica, Catalunya quedava orfe dels seus intel•lectuals i dirigents polítics. S’havia produït el trencament històric amb les esperances que havia generat la Segona República. La dictadura feixista que seguí, aconseguí d’endarrerir 40 anys el rellotge de la història.

Aquest llibre és una baula que  permet entendre el nostre passat, el dels camps de concentració de la Catalunya Nord i l’exili. Només si som capaços d’analitzar i comprendre el passat, entendrem el present i podrem forjar un futur més just i lliure.