No obstant això, en aquells centres en que l’aplicació d’aquests programes no fóra possible s’aplicaria el Programa Plurilingüe d’Incorporació Progressiva (PPIP). En aquest cas l'ús vehicular de valencià en aquests mai podria ser inferior al 50%. 

 

Pel que fa a la incorporació eficient de l’anglés, l'entitat cívica proposa dues vies. En el cas ideal, el dels programes plurilingües d'ensenyament en valencià, s'aposta per consolidar les llengües valencià i anglés des d’infantil i primer cicle de primària introduint la llengua amb major presència social (castellà) a partir dels 7 anys. En aquest cas l’anglés comptaria amb un 25% d’ús vehicular des dels tres anys. Si s'opta per no ajornar la llengua dominant s'hauria d’incorporar l'anglés de forma més incident en el 1r. cicle de primària.

 

La Unitat per l'Educació Mutilingue, organització a qui s'ha encarregat l'estudi, recorda que l'objectiu és “proporcionar als alumnes una igual competència en valencià i castellà i el domini funcional de dues llengües estrangeres”. Jaume Fullana, d'Escola Valenciana, ha convidat l’administració educativa a acurtar “la distància entre els objectius que formula en matèria d’educació plurilingüe – i que EV comparteix—i les seues actuacions que no encaixen en una política educativa plurilingüe coherent”.

El document ha estat encarregat a la Unitat per l'Educació Multilingüe, organisme format per la Universitat d'Alacant, l'Institut Interunivesitari de Filologia Valenciana i la pròpia entitat cívica. En la  seva redacció hi han participat, a més, assessors independents experts en educació. En la taula de ponents ha estat formada per Jaume Fullana, portaveu de la comissió d'educació d'Escola Valenciana; Vicent Pasqual, especialista d'educació plurilingüe, i Vicent Brotons, portaveu de la Unitat per l'Educació Multilingüe.