El drama de les hipoteques

 Per en Jordi Navarro Morera, geògraf i militant de la CUP de Girona

La crisi econòmica va començar amb l’esclat de la bombolla immobiliària, però poc després es va estendre a d'altres sectors econòmics i socials. Fins a l'any  2008 els bancs finançaven el 100%  (de vegades més i tot!) de la compra d'habitatges, sense mirar prim ni tenir en compte la capacitat econòmica real i de futur de les famílies per retornar les hipoteques.

Uns bancs que  taxaven el valor dels immobles  a l’alça, seguint criteris purament especulatius i basats en l’espiral inflacionista del sector, molt per sobre del cost real. Unes condicions aparentment òptimes que van enlluernar  molta gent amb necessitat d’habitatge.

10/02/2011 17:04 Jordi Navarro

 

Recordem que a Catalunya el mercat de l'habitatge difereix substancialment dels països del nostre entorn europeu.  A priori semblava que el dret fonamental a l'habitatge quedava per fi garantit, especialment en l'opció de compra, molt més assequible (aparentment, insisteixo) que l'opció de lloguer.

Però la bombolla immobiliària ha esclatat i el marc legal que acompanya el tràgic procés de correcció d’aquesta situació fictícia deixa a desenes de milers de ciutadans desemparats i perseguits per la llei. Un marc legal que obvia les causes del problema: els impulsors i els creadors de la bombolla, primer, i de la crisi, després, i que culpabilitza i penalitza exclusivament  l’insolvent família que serà desnonada. Amb aquest marc legal, a la família que no pot seguir pagant els terminis de la hipoteca se li reclama l’immoble, i si aquest no és venut amb èxit al mercat, se li reclama igualment continuar pagant el deute. I és aquesta situació la que porta moltes famílies a ser desnonades de la seva llar i les obliga a seguir pagant la hipoteca de l’immoble que ja no tenen.

La moció que es va aprovar ahir al Ple de l'Ajuntament de Girona és una bona mesura per avançar en la resolució d'aquesta preocupant tendència que manté milers de persones en una situació de precarietat econòmica i endeutament que compromet seriosament el seu projecte de vida. És imprescindible adequar la legalitat a l'actual situació de crisi, i és un deure moral trobar fórmules que permetin reordenar el deute de les famílies en risc de desnonament i capgirar la seva  situació. Condonar el deute, oferir facilitats de pagament, adequar el preu de l'habitatge a uns preus reals i raonables, donar l'opció de lloguer... qualsevol cosa que no impliqui la pèrdua del dret a l'habitatge. Serà feina de totes les administracions i de la ciutadania vetllar per això.