La sentència condemnatòria dels torturadors de Portu i Sarasola justifica la tortura

Makazaga ho té clar: "La condemna s'ha produït únicament i exclusivament per la increïble quantitat de contundents proves sobre el que realment va succeir amb Portu i Sarasola des que van ser detinguts fins que van arribar, dues hores després, a la caserna d'Intxaurrondo, on l'opacitat total de la incomunicació va caure com una llosa sobre ells".

L'escriptor explica al "Manual del torturador español" -títol que obeeix al manual que les autoritats espanyoles es van inventar per atribuir a ETA i en què es recomanava als presos que denunciessin sempre tortures-, que els casos de Portu i Sarasola difereixen de la resta en la visibilització, ja que "de no haver estat pels tres fulls publicats pel Gara en què es mostrava un quadre clínic de múltiples hematomes, fractures d'una costella, un pulmó perforat i penumotòrax, tots dos casos haurien estat condemnats al silenci" que pateixen la resta de casos de tortura.

És tot això que ha impedit a la justícia espanyola trobar cap més excusa per encobrir la tortura que es practica a les comissaries policials de l'estat espanyol, remarca Makazaga, que assegura que en els casos de Portu i Sarasola "es van multiplicar tant la presència de testimonis com de proves materials", de manera que "els jutges no han tingut altre remei que donar per provat tot el relat fet per Portu i Sarasola sobre els fets fins que van arribar a Intxaurrondo".

La sentència justifica els torturadors

Amb tot, l'escriptor basc subratlla la indignitat de la justícia malgrat condemnar aquests guàrdies civils, perquè els jutges no han avalat ni una sola de les declaracions dels dos torturats sobre els fets en dependències policials, sota la llosa de la incomunicació. Per tant, Makazaga demostra que la justícia espanyola no és que hagi actuat bé, sinó que no ha tingut cap més remei en aquest cas, malgrat els centenars de casos de tortura ocults a l'esquena que porta. Prova d'això és que els jutges han absolt onze dels agents denunciats per Portu i Sarasola, assenyala Makazaga, i han imposat penes mínimes a la resta.

I a més, en les sentències condemnatòries no reconeixen la tortura, sinó que la justifiquen dient que es van produir per "venjança". Això ha alegrat la Guàrdia Civil, perquè la sentència descarta que la finalitat sigui obtenir informació, i "no qüestiona en absolut la lluita antiterrorista" A més, dóna suport a la versió dels torturadors i els seus còmplices que les denúncies de tortures són en la seva immensa majoria, falses. I també s'han felicitat perquè es digui que "es va produir una violència excessiva després de la detenció per part dels agents que hi van intervenir, però no en el període d'incomunicació ni per part dels agents que van participar en la investigació". Malgrat la condemna, doncs, la sentència segueix defensant l'estratègia antiterrorista espanyola.

Confessions sota tortura

I, com ja va al llibre, Makazaga torna a preguntar-se com és que a l'estat espanyol els presos d'ETA cantent tant i en canvi al francès resten callats. "Tot aquell que tingui dos dits de front sap de sobres com s'aconsegueixen aquestes confessions. Sobretot perquè, en els casos de militants bascos incomunicats, aquests es neguen a declarar quan són detinguts a l'estat francès i en canvi canten fins a la Traviata a l'espanyol", assevera.

Malgrat que "tothom ho sap", l'aparell judicial "s'ha negat sistemàticament a preguntar-se sobre la raó d'aquestes confessions, que en moltíssims casos, com el de Mattin Sarasola, no se sustenten en cap prova i impliquen innombrables anys de presó".

2.000 incomunicats han denunciat tortura

Makazaga recorda que des de l'any 1986 -any que al llibre assenyala com la posada en marxa de les tècniques de la "tortura silenciosa" per no deixar proves massa evidents- més de 2.000 incomunicats han denunciat tortures, però només l'any 1992 Kepa Urra va aconseguir una condemna ferma contra torturadors.

Malgrat la condemna, però, el Tribunal Suprem va reduir-la a un any de quatre que va dictar l'Audiència de Biscaia i els torturadors van ser immediatament indultats pel govern espanyol. Atesa aquesta complicitat institucional i judicial amb la tortura, un Makazaga poc esperançat amb aquesta suposada democràcia, es pregunta: "Què passarà aquesta vegada? Trepitjarà finalment la presó algun dels agents ara condemnats?". Ell ja respon a l'avançada que no: "No només m'hi jugo el que sigui que serà que no, sinó que també m'atreveixo a vaticinar que seran ascendits, condecorats i/o col locats en llocs de responsabilitat com la gran majoria dels torturadors condemnats".

Per saber-ne més:

Txalaparta ofereix gratuïtament un llibre digital després de la censura governamental

Condemnen quatre guàrdies civils per haver torturat els militants Portu i Sarasola

Un clam contra la tortura a Donostia

Gara difon les fotografies de les lesions a Igor Portu provocades per la tortura

Galeria de les fotografies publicades per Gara

Informe mèdic de l'assistència a Igor Portu

Noves denúncies de tortura: un jove basc ingressa a la UCI després de ser detingut

Contra la tortura!

Els últims detinguts d'Euskal Herria denuncien severes tortures

Nous casos de tortura al País Basc

L'escrit de 18 indepedentistes recorda a l'Avui la vinculació de Garzón i la tortura