Qui escriu això coneix Irlanda del Nord, perdó, el nord d'Irlanda que no és el mateix, la zona ocupada pels britànics, i la veritat és que ja no és portada informativa excepte en comptades ocasions. Potser serà millor per a les persones que viuen a Belfast, que eren portada diària quan vaig visitar aquella ciutat. Estaven ja rebentats de patir i de morir o de veure morir. Aclaparats de veure els seus fills envellir a la presó, o els seus néts créixer sense la proximitat dels seus pares, en els anys més importants de les seves vides. Eren el centre de les portades, però la societat irlandesa es dessagnava en un etern conflicte que no tenia aspecte de tenir ni vencedors ni vençuts, almenys militarment.

I és que Grècia, França, Itàlia ha desplaçat Euskal Herria de les notícies més llegides en certes pàgines de contrainformació ... El secret? El fet que les notícies d'aquests indrets ofereixen policies carregant, manifestants tirant còctels molotov i manta ferits, detinguts i altres circumstàncies similars. Això és el que atrau la gent a aquest tipus de notícies i testificat pel fet que les notícies sense fotos, en clau d'anàlisi té moltíssimes menys entrades.

Sembla ser que ens va la marxa, però una marxa molt sui generis, des del sofà de casa i veient com la marxa la pateixen els altr@s i, després de veure imatges de càrregues i enfrontaments, optem per anar a la nevera, fer-nos un entrepà de Nocilla i prendre una Coca-Cola, tot i el boicot contra aquesta multinacional.

La pau és revolucionària, però també avorrida per als que segueixen els conflictes per TV o mitjans de comunicació, la pau és la major angoixa de qui cada dia es juga la seva vida en la lluita, la sacrifica a l'exili o la lliura a la presó.  Però els que no hi aporten ni una engruna, són precisament els qui resulten més bel.ligerants contra aquest o un altre procés de pau,  perquè aquest encara no el podem anomenar així.

Avui en dia, i això cal explicar-ho clarament als qui participen i segueixen la vida política basca des de fora, si Euskal Herria vol accedir a la seva independència només serà possible en condicions d'absència de violència per totes les parts, condicions en les quals el poble organitzat generi les dinàmiques que forcin l'estat a consentir un procés d'autodeterminació. Un procés en què una estratègia sobiranista, en aliança amb altres forces abertzales i un cop aconseguida l'autodeterminació, caldrà veure després les condicions objectives del moment en què en què se situa la lluita pel socialisme. Ni es renuncia a la independència ni al socialisme, ni l'esquerra abertzale s'integra en cap societat burgesa. Segueix sent el motor d'Euskal Herria, darrere de la seva sobirania socialista i en la preceptiva de la construcció d'un estat socialista basc.

I això ho farem nosaltres mateixos, o dit en gaèlic: “Sinn Féin”.

L'estat sap perfectament tot això i per això tractarà de situar l'enfrontament no en claus polítiques sinó en altres claus, les claus en les quals se sent més còmode, esperonat pel ramat mediàtic, amb la certesa que l’opinió pública els donarà suport. Aquesta és l'estratègia de l'estat i l’estratègia a la qual ens tocarà fer front; i de fet l'única expressió violenta que viu Euskal Herria és la violència estatal que es tradueix en citacions, detencions, càrregues, etc. I esperem que es quedi aquí.

Aquest és un altre indicador que ens ha de fer reflexionar a tots i totes, el fet que si l'estat vol jugar amb aquesta estratègia és perquè és on se sap guanyador ... I en aquesta estratègia som perdedors ...

I per fi un altre indicador. La crisi capitalista es va a aguditzar a Europa portant molts països a uns nivells d'enfrontament social terribles,  conduint d’altres potser vora del feixisme amb mesures cada vegada més antidemocràtiques .... Hem de ser la referència anticapitalista i socialista a Euskal Herria, recuperar altres tradicions de lluita en l'Esquerra Abertzale, conjugar tot això i posar sobre la taula la idea que la dependència a Espanya i França ens empobreix, però que la sobirania socialista ens interessa. Ens interessa en clau econòmica com a classe i com a poble.

És un moment de filar prim ... encara que molts diguin el contrari .. Podem guanyar la sobirania i el socialisme si sabem encertar en les decisions. Si no... mirin la poca gràcia que va fer a l'Estat i als seus lacais les notícies que arribaven el cap de setmana d'Euskal Herria.