‘Llei Mordassa’, quan el problema no és només Hongria

Publicat a Media.cat l'11 de gener de 2011.

El començament de la presidència de torn de la Unió Europea per part d’Hongria ha estat acaparada per la polèmica internacional generada per l’anomenada “Llei Mordassa”, aprovada pel Parlament magiar a finals de desembre. Segons aquesta norma un comitè “d’experts” escollits per l’executiu s’encarregarà de vetllar sobre la veridicitat de les informacions publicades a qualsevol mitjà de comunicació i a controlar la difusió de “rumors” i “informacions parcials”. També podrà obligar als periodistes a revelar les seves fonts i podrà imposar multes de fins a 730.000 euros als mitjans que atemptin contra “la moral” o “l’interès públic”.

15/01/2011 19:29 Hemeroteca

Aquesta mesura de l’executiu del dretà Viktor Orban -avui ja president de torn de la UE,- aprovada gràcies a l’àmplia majoria parlamentària de dos terços del seu partit, ha despertat una onada de crítiques per tota Europa. Segons els titulars d’alguns mitjans, Orban “s’ha compromès a revisar la polèmica norma”.

Però quan es llegeix la lletra petita, això no és exactament així, sinó que Orban s’ha compromès ha canviar la llei si “els tècnics de las Comissió Europea troben alguna mesura que ja no existeixi a altres països”, el que ja ha avançat que ho considera “inimaginable”. També ha qualificat Alemanya i França “d’interferir” en assumptes interns i “ferir els hongaresos”.Una actitud que no s’assembla gaire a un compromís de rectificació.

El problema de fons podria ser, però, la manca de credibilitat de la UE per pressionar Hongria. Segons un ampli reportatge publicat pel diari austríac Der Standard, el cas hongarès no seria un fet aïllat. Segons explica el periodista Gerfried Sperl, a la mateixa Àustria es denuncien habitualment interferències a la televisió pública i sols recentment la ministra de justícia ha renunciat a certes mesures legals similars a les hongareses -com per exemple la persecució dels periodistes- que, sempre que eren utilitzades acabaven sent reprovades pel Tribunal Europeu dels Drets Humans.

Uns altres exemples prou comprometedors podrien venir d’Itàlia -on al juny es va aprovar una “Llei Mordassa” pròpia,- amb un Primer Ministre, Silvio Berlusconi, que no sols fa un ús totalment privatiu de la radiotelevisió pública, sinó que va fer eliminar totes les normatives que impedien una excessiva concentració de mitjans per permetre l’extensió del seu imperi mediàtic que avui en dia ja s’ha convertit amb un quasi monopoli en el camp audiovisual. A l’Estat francès, Sarkozy també ha pressionat a empresaris propers perquè es fessin amb el control d’importants diaris i a Suècia la fiscalia ha estat utilitzada com un ariet contra el fundador de Wikileaks, Julian Assange, iniciant una tèrbola investigació per abusos sexuals suposadament per petició dels Estats Units, per tal de burlar l’estricta protecció de la llibertat d’expressió que té el país.

I això per no parlar de l’Estat espanyol, on els tribunals han tancat preventivament diferents mitjans de comunicació bascos i empresonat els seus professionals amb ple coneixement que això significava a la pràctica la seva liquidació definitiva i sense -un cop demostrada la seva innocència- indemnitzar-los pels danys comesos.