Tot plegat s'intueix complex i rebuscat però denota una certa debilitat, manca de projecte i desorientació. Després de 32 anys de manar la ciutat els socialistes no se'n saben avenir que un cicle s'acaba a Girona i que s'inicia una nova etapa marcada pels canvis, en un context de crisi brutal i amb molts reptes i interrogants plantejats en un horitzó no massa clar.

Aquests dies el representant de CiU a l'Ajuntament, Carles Puigdemont, ja frisa perquè es veu com a futur alcalde. La victòria asfixiant de Mas a la Generalitat de Catalunya, l'esgotament del projecte socialista i la pèrdua de força de l'experiment tripartit fa pensar que CiU té tots els números per encapçalar el relleu a la plaça del Vi.

Com a militant independentista, d'esquerres i ecologista he de dir que a mi personalment no m'agrada gaire l'escenari que s'albira de la mà de Carles Puigdemont i de CiU. Cert és que en nom de la higiene democràtica pren força la seva proposta, però també és cert que el perfil neoliberal dels convergents gironins i les seves vinculacions amb certs poders fàctics, així com el pòsit conservador que sempre acompanya la federació "nacionalista" fa pensar que més que un canvi profund s'albira un simple canvi de color i logos, amb el mateix fons i, això si, diferències en les formes.

Girona ha estat durant més de tres dècades immersa en una letargia política, manada pels mateixos (amb el suport inestimable d'una ERC i una ICV-EUiA que s'han deixat seduir massa fàcilment), amb un model de ciutat que s'esgota. I des del meu punt de vista cal que el panorama polític gironí se sacsegi i s'airegi, amb l'entrada de noves propostes vinculades al jovent, a la lluita contra la crisi i per la justícia, al món ecologista i al teixit associatiu. També a la cultura popular, als barris, al món de la cultura (la música, el teatre, la literatura, la dansa...), a la radicalitat democràtica, a l'independentisme, a les lluites populars... És en aquest sentit, que penso que la CUP pot revolucionar el mapa polític gironí i contribuir a regenerar la vida democràtica de la ciutat.