La unitat popular és, per a la CAJEI, allò que vertebre l'alliberament nacional i social del nostre poble, i tot projecte d'independència que no la contemple serà “nul, incoherent i abocat al fracàs”, sentencià la portaveu. 

A més a més, va refermar el treball diari de les Assemblees de Joves i el projecte polític de la Coordinadora i del conjunt de l'Esquerra Independentista. Va aprofitar, també, per a fer un breu repàs del significat del debat sorgit arran de les consultes per la independència, sentenciant que “ fer cert tipus de preguntes a les consultes suposa condicionar el poble a elegir una forma concreta d’entendre la independència: la forma que elegeix dividir i amputar els Països Catalans, la que es veu futura integrant d’una Unió Europea que aplica polítiques neoliberals en una època en la qual la crisi del capitalisme està fent servir la classe treballadora per a pagar els seus plats trencats”. En aquest sentit, remarcava la importància de no seguir el joc dels partits autonomistes, que “durant més de 30 anys no han tingut cap problema en pactar amb l'Estat espanyol mentre així s'asseguraren la seua quota de poder, i que només han radicalitzat el seu discurs parlant-nos d'Independència quan han vist limitats els seus interessos dintre de l'Estat espanyol”. La jove portaveu deixà clar que l'única via que assegurava l'alliberament nacional i social és “la confrontació no només amb l’espanyolisme i l’afrancesament, sinó també amb aquest regionalisme radicalitzat”.

De nou, la CAJEI insistia en la necessitat de la construcció nacional i de reivindicar tot el marc territorial de la nostra nació criticant les diferents velocitats: “no podem dir que el País Valencià juga en una altra divisió quan hi ha zones en el propi Principat amb ritmes i velocitats completament distants entre si. Tenim exemples ben clars d'altres moviments d'alliberament que, encara que compten amb territoris amb nivells totalment diferents de consciència nacional, en cap moment han renunciat a la totalitat del seu país”.

L'acte sota el lema “Des de València, cap a la Independència de tot Catalunya” fou presentat per Núria Cadenes. Junt a la CAJEI, hi van participar Jaume Rossell, d'Arenys de Munt, i Vicent Maurí, representant de la Intersindical Valenciana, així com Uriel Bertran i Alfons López Tena en nom de Solidaritat Catalana. L'acte el va cloure Josep Guia del PSAN.

Aplec del Puig, 31 d'octubre del 2010
Parlament de la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI)

Salutacions, companyes i companys.

Són molts els anys que les Assembles de Joves coordinades amb la CAJEI portem treballant als diferents pobles, viles, barris i ciutats on tenim presència, donant resposta iaportant solucions a les problemàtiques que ens afecten de forma més directa com acatalans, com a joves, com a dones, com a immigrants, com a estudiants, com a treballadors, construïnt alternatives juvenils d’oci, de pensament crític i de treballcombatiu. Són, tanmateix, molts més anys de lluita encara els que porta a les seuesesquenes l’Esquerra Independentista creant base social i bastint un projecte d'Unitat Popular que optimitze les condicions per a l’assoliment d’uns Països Catalans independentsi socialistes, creixent de forma progressiva en cada front del moviment.

Segons hem anat tenint presència en cada nou racó del país, ha anat incrementant-se lacreació del debat al voltant de com assolir l’objectiu últim que ens anima a organitzar-nos illuitar: la independència i el socialisme als Països Catalans. Tenim clares les idees. Sabem el que volem: volem que es reconega el dret a la lliure determinació, volem decidir el futurdel nostre poble i desfer-nos de la dominació espanyola i francesa. Volem també construiruna societat on no hi haja una classe dominant explotant la classe treballadora, però dur a la pràctica estos principis és quelcom que sovint ha quedat enlaire i que hem de saberenfocar per a treballar-hi.

Països Catalans... Nom complex que no a tothom agrada. Ni tan sols als que maquillen elseu discurs polític de cert color identitari. Açò s’ha anat evidenciant els darrers anys demanera més marcada. En especial, a partir de les consultes per la independència fetes a nombrosos pobles i ciutats, consultes que tenen com a marc territorial a independitzar laComunitat Autonòma de Catalunya i que preveuen que eixe futur Estat forme part de la Unió Europea.

Per descomptat, podem partir de la base que qualsevol poble pot fer-se servir de les einesque calguen per a pressionar als Estats que li oprimeixen. Per exemple, amb larepresentació al Parlament autonòmic o expressant la seua decisió en una consulta. Però és innegable que comptar amb la via institucional, la parlamentària, suposa acceptar lesregles del joc dels Estats opressors de la nostra nació (que, i resulta evident, no van afixar regles del joc que els vagen a fer eixir perdent). I és més innegable encara que fer cert tipus de preguntes a les consultes suposa condicionar el poble a elegir una forma concreta d’entendre la independència: la forma que elegeix dividir i amputar els PaïsosCatalans, la que es veu futura integrant d’una Unió Europea que aplica polítiquesneoliberals en una època en la qual la crisi del capitalisme està fent servir la classetreballadora per a pagar els seus plats trencats. Polítiques que ens estan ofegant mentre
se salven l’esquena les classes dominants.

És necessari superar el regionalisme dels partits autonomistes que durant més de 30 anys no han tingut cap problema en pactar amb l'Estat espanyol mentre així s'asseguraren laseua quota de poder, i que només han radicalitzat el seu discurs parlant-nosd'Independència quan han vist limitats els seus interessos dintre de l'Estat espanyol. Independència que, a més, no entén els Països Catalans sinó només una Comunitat.

Per saber-ne més:

Commemoració del darrer diumenge d'octubre a la muntanyeta de la patà (El Puig)