Aquest mateix dia a les 21 tindrà lloc la Festa per la llengua al Casal Popular de Castelló, amb sopar popular i begudes de la terra (C/ d’Amunt,167). El 18 de desembre a les 9.30 el grup excursionista Viarany ha programat una eixida a les Agulles de Santa Àgueda. Finalment, el mateix dia 18 l’EIP clourà l’aniversari de les Normes amb una manifestació que eixirà a les 18.30 des de la plaça de la Independència de Castelló (la Farola) i recorrerà els carrers de la capital de la Plana Alta sota el lema “Utilitza la teua llengua. Ells no ho faran”.

 

Les "Normes ortogràfiques" o "Normes del 32", avalades per institucions culturals i per professionals de la llengua, donaren l’impuls imprescindible que necessitava el valencià per moure’s amb seguretat en el registre estàndard, un impuls que, òbviament, bevia del marc ortogràfic general que l’Institut d’Estudis Catalans ja havia establert uns anys abans. 

 

D’això, ja en fa 78 anys, i la commemoració de les "Normes", sinònim de fita lingüística i social del català al País Valencià, és motiu de celebració i orgull per part de tots aquells que desitgen aconseguir una llengua pròpia desacomplexada i potent en tots els àmbits d’ús. Més de tres quarts de segle després, però, l’efemèride de les "Normes del 32" també és –segueix sent– motiu de reivindicació i de lluita contra la marginació i la desídia que practica el Govern valencià envers la llengua pròpia.

 

En efecte, per a l'EIP "és ben palesa la degradació progressiva que està patint el valencià en àmbits d’ús en què, amb la llei a la mà, hauria de gaudir d’una promoció i un impuls totals, com és el cas de l’educació o l’Administració. El PPCV –amb el vistiplau del PSPV– trepitja la legalitat quan li convé i no dubta a fer xixines la dignitat i l’autoestima de milions de valencianoparlants. Encara més, dia sí dia també el PP valencià adoba aquest bandejament del català amb el fals debat onomàstic, en un exercici de cinisme espaterrant. Tot plegat, una estratègia perfectament planificada de castellanització duta a terme pels autoproclamats defensors de la bona valencianitat, això és, regionalista i corcada d’autoodi".

 

Manifest de l'EIP

 

Defensem la llengua: ells no ho faran!

Un any més, hem d'eixir al carrer per denunciar el menysteniment per la nostra llengua d'aquells que diuen que ens representen. Una vegada més, el PP s'ha tornat a presentar comel gran defensor de «la valencianía» denunciant la inclusió de festes i autors clàssicsvalencians en un web de la Generalitat de Catalunya que fa promoció de la cultura que compartim els que vivim a una banda i l'altra del Sènia. Uns defensors de «lo valenciano» que quan s'han de posar a treballar per la normalitat de la llengua no es mostren tan convençuts, ipareix que se'ls fa costa amunt: on són sinó aquests «patriotes» quan la demanda de placesd'ensenyament en valencià supera amb escreix l'oferta, de manera que uns 93.000 alumnesd'infantil, primària i secundària es queden cada any sense poder accedir a l'escola en valencià? On són aquests «vertaders valencians» quan es tracta d'assegurar que ens puguemdirigir a l'administració en valencià si només a un 1,2% dels 15.699 funcionaris de laGeneralitat se'ls exigeix el coneixement de la llengua? On s'amaguen quan es tracta de
promoure l'ús de la llengua a les universitats, en què l'oferta de crèdits en valencià no supera l'11,17% del total, i que arriba al vergonyós 0% d'oferta a la Universitat Miguel Hernández d'Elx? On s'han posat quan calen polítiques i suports reals a l'ensenyament de la llengua alsnouvinguts per què el valencià que tant defensen es convertisca en llengua d'integraciósocial al País Valencià? Quan es tracta de normalitzar la situació de la llengua ja no gallegentant com quan es tracta de combatre el «perill català». És que el perill català no deu ser sinóuna cortina de fum per amagar el que realment posa en perill la supervivència de la llengua: la substitució pel castellà, una llengua amb el suport de l'aparell estatal, l'única d'obligatconeixement i ús, aquella que compta amb una presència aclaparadora als mitjans decomunicació i en les indústries culturals?

No hauria de ser evident, per uns tan insignes «defensors» de la nostra identitat, que allò millor per a la normalitat de la nostra llengua seria participar en les estructures que permetenprojectar de manera conjunta la llengua catalana a l'exterior com l'Institut Ramon Llull, totreivindicant-nos entre les llengües mitjanes d'Europa (com el finès, el danès...) amb vora deu milions de parlants? Què pot perseguir la fragmentació de l'espai lingüístic català sinó laperpetuació de la situació subalterna de la nostra llengua davant del castellà (o del francès aCatalunya nord, o de l'italià a l'Alguer)? Davant de l'evident unitat de la llengua catalana (ningú que no tinga menys de dos dits de front o que no vaja de mala fe no pot sostenir quea Vinaròs i a Alcanar es parlen dues llengües diferents pel fet que s'hi interpose un límitadministratiu) les estratègies d'enfrontament i divisió no poden beneficiar sinó la raó lingüicida i uniformadora de l'estat espanyol. Avui, des de Castelló, ens cal tornar reivindicarles Normes del 32 com a necessari pas d'acostament entre les varietats del català perconsolidar un model de llengua formal vàlida per a tots els usos arreu del domini lingüístic, enfront de la irracionalitat dels qui promouen la secessió lingüística. No ens deixarem tampocde denunciar el perill isolacionista (és a dir, de separació dels models de llengua «valencians»i «catalans» amb l'objectiu de consumar a la pràctica la creació de dues llengües «diferents») que suposa la creació i consolidació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Cal quereclamem un model de llengua únic que incorpore elements de les diferents varietats, per talque tots els parlants puguen sentir-se còmodes emprant-lo perquè s'acosta suficientment a la seua llengua parlada, però que reivindique de manera clara i desacomplexada laindefugible unitat de les parles catalanes.

 

Queda ben clar en quin costat s'ha posat el PP, i ben a prop se situen els impotents i dòcilsmembres del PSOE. No hi ha cap opció política amb possibilitats, ara mateix, d'ocupar elgovern de la Generalitat, que puga significar un revulsiu a la situació de bandejamentsistemàtic del català al País Valencià en tots els àmbits (l'administració, la justícia, els mitjansde comunicació, l'educació...) i a la pèrdua d'autoestima dels valencianoparlants, queaccepten sense remei haver de fer servir el castellà per poder viure amb normalitat al País Valencià. Ara cal que siguem nosaltres els qui prenguem posició, i cal que ho fem en ladefensa de la dignitat del nostre poble i de la seua llengua si no volem esdevenir còmplicesd'un de tants exterminis lingüístics orquestrats per la globalització capitalista, uniformadoradels pobles i les cultures, i executats pels estats. Cal que emprem el valencià en tots els àmbits de les nostres vides (amb la família i els amics, a l'escola, l'institut o la universitat, en elnostre consum cultural, exigint que es respecten els nostres drets lingüístics a l'administració,etc.) i organitzant-nos en col·lectius que defensen desacomplexadament la unitat i la normalitat de la llengua que compartim els qui vivim als Països Catalans. Joan Fuster ja vasentenciar fa anys que tota política que no férem nosaltres seria feta contra nosaltres:defensem la nostra llengua, perquè ningú no ho farà per nosaltres.