Recordem les morts de Lasa i Zabala, Mikel Zabaltza, Anuck, Gurutze Yancy especialment pel desenllaç de la mort en dependències policials sense oblidar a Mikelon, plorant en una roda de premsa en la qual explicava l'efecte dels elèctrodes sobre la seva pell, descrivint-los com una planxa de fregir carn aplicada a les seves cames i als seus pits.
Aquestes bestieses mediavals es produeixen contra les ciutadanes i ciutadans bascos però almenys ahir les víctimes i els seus familiars van copsar l'escalfor multitudinària de la ciutadania basca. Els torturats de Segi, *Ekin, Egunkaria es van adonar que no estaven sols.
Quan en aquest procés polític es parli de les víctimes aquests episodis condemnats per Amnesty International i la Comissió contra la Tortura de l'ONU veuran la llum fent que els que avui callen demà fingeixin que mai van saber que aquests fets s'haguessin produït. En euskara es diu "Omenaldirk onena, garaipena!, osea", (el millor homenatge és la victòria). I en això cal reafirmar-se, en una victòria que és tan sol l'assoliment del somni popular d'Euskal Herria, la Independència.
Els qui avui van recórrer els carrers de Donostia saben que aquest és el camí, "mobilització, mobilització i mobilització". La tortura ha d'avergonyir a l'estat practicar aquest recurs per enfrontar-se a l'independentisme basc, però veure al carrer junts a Alternatiba, Aralar, EA, Ezker Abertzalea, LAB, ELA suposa recobrar el pols, la iniciativa política i la il·lusió per al Moviment Popular, suposa abrigallar a la denúncia de la borsa o les vexacions sexuals, "Aski dóna!", (és suficient, ja n'hi ha prou).
La manifestació es va celebrar en una setmana plagada de tortures i judicis i en la qual s'ha vist els agents de la Guàrdia Civil desplegats a Euskal Herria riure's del jutge, de la defensa, dels torturats i agredir a les mateixes famílies de Portu i Sarasola, solament que això ho ha vist tothom.
Valoració de Boltxe Kolektiboa
Cal desemmascarar a l'estat i als seus còmplices de l'intent de presentar les accions d'ETA com l'única acció violenta del conflicte, 50 anys de lluita són massa temps per no conèixer les pràctiques dels homes i dones del Duquede de Ahumada.
Quedem a l'espera de les noves convocatòries del TAT i a els qui integren aquest organisme, a les persones torturades i les seves famílies diem alt i fort que la causa que els seus testimoniatges es coneguin i els responsables siguin jutjats, és la nostra.
A destacar l'absència del PNB, d'els qui es coneix a través de la seva premsa que dimecres passat Urkullu va sopar amb Perez Rubalcaba. El primer assoliment del ministre de la porra i les Actuacions de Fe consisteix a impedir que el PNB se surti del guió establert pel PSOE i l'estat, gens nou d'altra banda passant de llarg de la cita d'ahir a Donostia. Totes les persones de bé hem estat avui aquí física o espiritualment. Una forta abraçada per els qui a Euskal Herria, l'estat espanyol o al món han patit aquesta brutalitat.