Prop de sis mil persones donen suport a l'al·legació genčrica de la Campanya Contra el Quart Cinturó

Dins el termini d'informació pública (els dies 8 i 9), la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) ha lliurat als registres de la Delegació del Govern a Catalunya les gairebé 6.000 signatures recollides en suport al'al·legació genèrica del "Cierre de la autovía orbital de Barcelona".
 
Aquesta al·legació, sintèticament, demana a l'Estat la desestimació del projecte, la cessió de la titularitat de les reserves a la Generalitat i la concentració de les inversions en projectes de major rendibilitat social.

16/10/2010 01:57 Territori
A aquestes 6.000 signatures s'hi han de sumar les al·legacions presentades per diverses entitats amb un contingut idèntic, i un nombre indeterminat d'al·legacions amb uns continguts relativament similars i impulsades per diversos col·lectius locals (les Franqueses del Vallès, Palau-solità i Plegamans...). Un cas a part són les prop de 2.000 signatures recollides a Lliçà d'Amunt, en una declaració consensuada entre tots els grups municipals que integren el consistori.
 
L'al·legació de la Campanya Contra el Quart Cinturó

L'al·legació presentada per la Campanya Contra el Quart Cinturó sol·licita l'arxiu definitiu d'aquest estudi informatiu atesa la seva nul·litat absoluta per la transgressió de la tramitació legalmentestablerta en el règim administratiu. Entre d'altres, la petició de nul·litat se sustenta en la manca decompetència de l'estat per dissenyar i executar una via de caràcter intracomunitari, en la invasió de competències de la Generalitat de Catalunya en ordenació territorial, de la mobilitat, dels espais naturals i del paisatge, en la vulneració de la legislació ambiental i administrativa i de la relativa alsespais naturals, a la contaminació atmosfèrica i acústica, al canvi climàtic, al paisatge, a l'ordenació territorial, a més de deixar en evidència que la via no suposa una solució efectiva a l'ordenació de lamobilitat, ni tan sols sense considerar una ordenació sostenible de la mobilitat.Cal recordar que aquesta al·legació se suma al recurs d'alçada contra la conservació de les consultes ambientals del 2004 efectuada pel Ministerio de Medio Ambiente i que podria suposar el retorn a l'inici de la tramitació de tot l'expedient, amb independència de com es resolgui la invasiócompetencial.

L'al·legació formulada pel Govern de la Generalitat, un pas incomprensible i il·legítim
Tot just ahir el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) feia públic, a grans trets, el contingut de l'al·legació que han presentat en el tràmit d'informació pública. Una primera constatació: la Generalitat ha hagut d'utilitzar el mateix tràmit que tota la ciutadania, de manera que s'evidencia la manca de relació fluïda amb el govern de l'Estat i la manca de capacitat d'incidència.
 
Tot i que no coneixen amb detall aquesta al·legació, sí que poden destacar algunes consideracions.
 
1.- L'al·legació se situa al marge de la legalitat vigent definida pel Pla Territorial Metropolità de Barcelona, un defecte que ja es donava en l'estudi informatiu. El Pla estableix la necessitat d'analitzar fins a 3 corredors i un seguit de condicionants ambientals que obliguen a integrar l'estudi d'aquesta via amb actuacions en transport col·lectiu i a tenir en compte la relació amb la resta de la xarxa viària que l'alimenta i drena. Talment, el DPTOP actua com si s'hagués contagiat dels vicis formals del Ministerio de Fomento.
 

2.- La Generalitat ha abandonat el marc competencial propi en favor de l'Estat. L'estudi de trànsit que inclou l'estudi informatiu conclou que la funció majoritària del Cierre seria ordenari millorar la mobilitat interna a la RMB. Aquesta competència, amb l'aval del Tribunal Constitucional, estatutàriament i amb caràcter exclusiu, esta atribuïda a la Generalitat. El DPTOP hauria d'haver presentat un conflicte de competències, no unes al·legacions alprojecte a costos i beneficis. A més, l'alternativa defensada pel DPTOP, amb un increment notable de
 
3.- L'alternativa proposada pel DPTOP no té en compte que l'anàlisi cost-benefici de l'estudi informatiu està profundament falsejat. Tot plantejant només una alternativa de traça, el DPTOP dóna per bona una mala praxi que invalida totes les alternatives estudiades pel que fa cost pels túnels i viaductes incorporats, agreuja encara més la manca de rendibilitat de la via,amb la qual cosa es posa en evidència el nul interès públic d'aquesta infraestructura.Recordem que el cost estimat pel Ministerio de Fomento és de 387 milions d'euros, que l'estimat en funció de l'obra adjudicada i en execució entre Abrera i Terrassa s'acostaria als920 i que l'estimat amb aquesta modificacions se situaria pel cap baix en els 1.200, de manera que el "Cierre" esdevé una obra faraònica sense cap mena de justificació econòmica.
 
4.- L'al·legació de la Generalitat endarrerirà el procés d'aprovació de l'estudi informatiu, ja que si és estimada obligarà a un nou tràmit d'informació pública atès que el projecte suposarà modificacions substancials i noves afectacions.La Campanya considera que l'al·legació del DPTOP deslegitima el salt quantitatiu que la planificació territorial i sectorial efectuat pel Govern de la Generalitat, encara que no el compartim íntegrament,fonamentalment perquè se situa al marge de la legalitat i la transgredeix, i perquè no fa seus, entre d'altres, els objectius de canvi de repartiment modal de la mobilitat que el mateix DPTOP preconitza.
 
Esperen una correcció pública per part del mateix Govern i de les formacions polítiques que basteixen la majoria que el sustenta.