El Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat l'Estat espanyol a indemnitzar amb un total de 23.000 euros al pres polític basc Mikel San Argimiro Isasa, en entendre que va violar l'article 3 ("Ningú podrà ser sotmès a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants" ) del Conveni Europeu de Drets Humans.

San Argimiro, ara empresonat a Càceres, va ser detingut el maig de 2002 acusat de pertànyer a ETA, i després d'estar incomunicat, va denunciar davant l'Audiència Nacional que va ser objecte de maltractaments. Posteriorment, va presentar una denúncia a Sant Sebastià que va acabar al jutjat d'instrucció número 43 de Madrid, que va ordenar l'obertura d'una investigació i posteriorment va arxivar el cas. L'Audiència de Madrid va considerar necessària una investigació més completa, però finalment va confirmar també el sobreseïment del cas en considerar que "no era possible identificar" als agents de la Guàrdia Civil que van detenir a San Argimiro i que els vídeos de l'arrest "serien insuficients" per demostrar l'existència de les presumptes tortures.

 El Tribunal Europeu de Drets Humans no entra a valorar si hi va haver maltractaments i argumenta que "els elements de què disposa no li permeten establir més enllà de tot dubte raonable" sobre si es van produir o no, però sosté que després de la denúncia de tortures presentada després d'haver estat detingut i incomunicat, hi va haver "absència d'una investigació efectiva" d'aquesta denúncia per part de l'Estat espanyol. Aquest error succeeix a què el mateix tribunal va emetre el gener del 2009 condemnant l'Estat espanyol a indemnitzar amb 170.000 euros a Mikel Iribarren per tracte inhumà després de les greus seqüeles físiques que li va causar l'impacte d'un pot de fum disparat per la Policia a boca de canó a una manifestació celebrada a Pamplona el 1991. En ambdós casos, es posa en qüestió la rutinària facilitat amb què els tribunals ordinaris de justícia espanyols, massa influenciats per la pressió de l'opinió pública i el context polític, s'arxiven sistemàticament les denúncies de tortures i maltractaments, ja sigui en l'àmbit polític, social, ètnic o migratori. I també incideix en la necessitat d'accelerar l'aplicació d'una tutela judicial efectiva i de les mesures garantistes que reclamen les organitzacions de defensa dels drets humans, com eliminar la incomunicació o la falta de càmeres a les sales d'interrogatori. 

 Aquesta és la tercera ocasió en què aquest tribunal europeu condemna l'Estat espanyol després de dues denúncies de ciutadans bascos. La sentència del TEDH per la vulneració de drets humans més important contra l'Estat espanyol es va produir a partir de denúncia de 16 independentistes catalans detinguts l'estiu de 1992 de la mà del magistrat Baltasar Garzón.

El 1992 el TEDH va dictar una sentència favorable a l'advocat Miguel Castells i sancionar a l'Estat espanyol per violació de la llibertat d'expressió en condemnar a Castells per un article en què denunciava precisament la manca de recerca de les morts causades per les forces policials i la guerra bruta. Una segona condemna emmarcada en el conflicte basc per part del TEDH es va produir quan el tribunal va donar la raó a la denúncia del jove basc Mikel Iribarren 17 anys després de la brutal agressió que va patir a mans de la Policia espanyola.

Per saber-ne més:

Contra la tortura!   Llibertat.cat

Nous casos de tortura al País Basc Llibertat.cat

L'escrit de 18 indepedentistes recorda a l'Avui la vinculació de Garzón i la tortura Llibertat.cat

Un article a El Punt recorda la vinculació de Garzón amb la tortura Llibertat.cat

Defensors dels drets humans recorden el currículum del terror de Baltasar Garzón Llibertat.cat

Silenci, es tortura  Llibertat.cat

Noves denúncies de tortura: un jove basc ingressa a la UCI després de ser detingut Llibertat.cat

Gara difon les fotografies de les lesions a Igor Portu provocades per la tortura Llibertat.cat

Periodistes apologotes de la tortura i posicionaments valents de denúncia Llibertat.cat

Amnistia Internacional denuncia l'existència de la tortura a l'Estat

La CPT argumenta les 128 denúncies de tortura i qüestiona les dades d'Interior Llibertat.cat

Noves jornades contra la tortura a Barcelona Llibertat.cat