I és que el Congrés dels Diputats espanyol es nega sistemàticament a emprendre les actuacions jurídiques i polítiques pertinents per tal d'anul·lar la sentència del judici sumaríssim al president de la Generalitat Lluís Companys i per reparar el seu honor. Els successius governs espanyols, per tal de desentendre-se'n al·leguen que ja ha estat palesat el "caràcter il·legítim" de totes les sentències polítiques de la Guerra Civil i la dictadura i que per tant ja es pot considerar anul·lada la de Companys perquè "ha estat expulsada de l'ordenament jurídic". Ara bé, és prou revelador el fet que no hi hagi ni un punt que declari expressament la nul·litat del judici d'un president elegit democràticament que fou afusellat pel franquisme.

Els polítics espanyols s'escuden en la Llei de Memòria Història -que ja suposa la nul·litat de les sentències, però no deixa clar que aquestes sentències queden anul·lades de ple dret- per evitar fer justícia. Però aquesta Llei no inclou cap punt perquè la nul·litat aquesta sigui de ple dret sense que subsisteixi cap aparença de legalitat o validesa. A més, també caldria, i això tampoc ho han fet, habilitar el procediment administratiu necessari perquè el Consell de Ministres expedeixi el corresponent certificat de nul·litat als efectes legals procedents.

L'estat espanyol, però, també ha refusat modificar la Llei d'Enjudiciament Criminal i la Llei Processal Militar per incorporar una revisió de sentència la declaració d'il·legitimitat. Cal destacar que aquest atac espanyolista ve secundat per CiU, que ja dóna valor a la declaració d'il·legitimitat que es va incorporar a la Llei de la Memòria Històrica i a la declaració del fiscal de l'Estat que declara nuls de ple dret els judicis que han estat considerats il·legítims.

190.000 penes de mort

Des de l'any 1950, el règim feixista espanyol va ser autor de 190.000 penes de mort reconegudes. Des del Facebook, el professor de Dret Penal Internacional, Miguel Ángel Rodríguez Arias, reclama que es processi als jutges i autoritats franquistes i els piquets d'execució, responsables d'aquests assassinats. Totes aquestes sentències no han estat anul·lades per la Llei de Memòria Històrica aprovada el 2007 que com a màxim les titlla de "il·legítimes". Milers i milers de familiars dels morts han hagut i han de viure en un estat que diu que és democràtic mentre es nega a anul·lar de ple dret els assassinats dels seus éssers estimats.

Rodríguez Arias sosté que les anomenades "sentències" dictades pels tribunals franquistes són "crims de guerra" segons l'article 8 de l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional que defineix expressament com a "crim de guerra" (i per tant imprescriptible i inamnistiable) "les condemnes dictades i les execucions sense previ judici davant un tribunal regularment constituït, amb totes les garanties judicials generalment reconegudes com a indispensables".

Però Rodríguez Arias va molt més enllà en qualificar aquestes "sentències" com "assassinats judicials". Així ho exposa en un article en què exposa com a obligació ineludible de l'Estat amb les víctimes de la Dictadura el processament dels jutges franquistes -també els que van passar pel Tribunal d'Ordre Públic (TOP)-, dels membres dels denominats "consells de guerra", de les autoritats responsables dels afusellaments, i dels tiradors dels piquets d'execució de la mateixa manera que van ser jutjats i condemnats després de la caiguda del mur de Berlín, el 1989, els tiradors les ordres eren disparar a matar a tots els que intentessin fugir de la antiga RDA, o els processos de Nuremberg contra els jutges nazis.

Per Rodríguez Arias, la llei impulsada pel govern Zapatero no ha fet més que augmentar la impunitat d'aquells crims: 190.000 execucions sumaríssimes, 150.000 desapareguts, dos mil fosses comunes, 30.000 nens robats.

Alguns familiars han començat a actuar pel seu compte. El passat mes de juny, diversos col·lectius van posar una demanda a Estrasburg davant la negativa de les institucions espanyoles a investigar els crims de la Guerra Civil i la dictadura, demanant una "tramitació d'urgència" donada l'avançada edat de les persones afectades (familiars de les víctimes) i "un evident risc de dany irreparable (la seva mort imminent)". La demanda afegia així mateix la petició que es suspengués la causa contra Garzón mentre es resolgués la demanda interposada.

Que el 10 d'octubre serveixi doncs per recordar que totes aquestes persones assassinades sota la "legalitat" del règim franquista van lluitar per defensar la República, una república que el 1932 abolia la pena de mort però que després va ser incorporada per Franco el 1938.

Mentre els crims segueixin sent tan democràticament silenciats, l'estat espanyol seguirà essent democràticament criminal.