Dues grans manifestacions centraran la lluita. Una partirà de plaça Catalunya, Barcelona, a les cinc de la tarda, i l'altre de plaça Doctor Landete, València, a dos quarts de set. La primera està convocada per diferents organitzacions de l'Esquerra Independentista i diversos col·lectius llatinoamericans, mentre que la segona ha estat coordinada per la plataforma València Antifeixista.

Barcelona

El 12 d'octubre res a celebrar!
Cada 12 d'octubre és anticapitalista, antifeixista i antiracista!

Les organitzacions, col·lectius i activistes que subscrivim aquest manifest expressem el nostre rebuig profund al caràcter festiu amb el què es commemora el 12 d'octubre a l'estat espanyol i en gairebé tots els països d'Amèrica.

Es celebra una conquesta politico-militar que va implicar l'extermini de més de 80 milions de persones, l'establiment d'una jerarquia racial, l'esclavitud tant dels pobles originaris com de pobles portats de les llunyanes terres d'Àfrica i de la Xina i la consolidació de estructures racistes que perduren fins avui. Es celebra una conquesta que va destruir cultures autòctones i formes d'organització no mercantil amb l'objectiu de tirar endavant l’espoli econòmic i sistemàtic dels recursos naturals.

Es va consolidar llavors un sistema colonial, que avui s'expressa en les polítiques neoliberals.

No  No tenim res a celebrar. Els costos van ser molt alts i els beneficis se'ls van anar quedant, molt pocs... No, no hi ha res a celebrar, quan la imposició dels Estats com a forma política requerida pel capitalisme ha implicat la imposició d'un projecte homogeneïtzador de les diferents nacions i cultures, negant sistemàticament el dret a l'autodeterminació.

L'ideari imperialista es renova en el projecte franquista de la "hispanitat", d'"una, grande y libre", i es manté fins avui, imposant-se de manera violenta als Països Catalans, així com en altres pobles de la península ibèrica. A Madrid, cada 12 d'octubre, l'estat espanyol fa desfilar l'exèrcit, per fer-nos recordar que el que no aconsegueix amb la raó ni la justícia, ho fa a través de la força. S'imposa la desmemòria. Tot intent de rescat de la tradició de lluita dels pobles de l'estat espanyol és reprimida.

Després del colonialisme esclavista, Anglaterra, la potència mundial de llavors, va promoure la independència formal de les colònies americanes, per imposar el lliurecanvisme com a nou model d'explotació. Avui la globalització en els termes de les multinacionals fonamentalment europees i nord-americanes aprofundeix el aprofundeix.

En el marc d'un model socioeconòmic que té crisi de superproducció i que ha estès la misèria, els governs de les multinacionals han necessitat desarmar als pobles, tirant per terra conquestes laborals, socials i democràtiques que fins fa pocs anys van ser bandera dels governs socialdemòcrates.

Privatitzen institucions, béns públics i beneficis, impulsant retallades socials, mentre socialitzen les pèrdues, rescatant a la banca.

Les multinacionals com Repsol, Endesa, Gas Natural-Unión Fenosa, el Banc Santander o Telefònica, amb el suport dels estats, acumulen riquesa en els països del capitalisme perifèric i impulsen de manera violenta un nou cicle d’espoli dels recursos naturals.

Creen les condicions, en el marc d'aquesta crisi, per buscar com sempre un boc expiatori, els immigrants. Aquest cabal humà sense el qual el creixement econòmic no era ni serà possible. La Llei d'Estrangeria i els Centre d'Internament d'Estrangers són l'expressió institucional d'aquestes polítiques.

Ni raça ni hispanitat. Si tenim alguna cosa que celebrar, és que malgrat tot, avui, seguim aquí. 

Que tot i les ànsies d'homogeneïtzació, d'acabar amb nosaltres, amb les nostres cultures i projectes polítics, amb la nostra dignitat ..., nosaltres seguim vius i vives. Vives i combatives.

Avui la resistència del poble maputxe a Xile i la lluita del poble Hondureny contra la dictadura assassina, són clars exemples d'aquesta fermesa, així com la resistència del poble català davant les imposicions de l'estat espanyol.

Celebrem, des d'una memòria viva, la construcció col.lectiva i el caminar constant d'un projecte permanentment creatiu des de les i els de baix.

València 

12 d'Octubre, res a celebrar.

El dia 12 d'Octubre l'oligarquia i els sectors més reaccionaris de la societat espanyola celebren any rere any la festa de la Pàtria, la festa de la Raça. Aquesta celebració té un marcat contingut polític que fa de la data un dia en el de manifestar públicament l'enyorança d'un suposat passat de glòries imperials.

El conjunt dels treballadors i les capes populars de la societat no tenim res a celebrar el 12 d'octubre. L'Imperi Espanyol sol significar patiment i mort, tant per als pobles de l'actual Estat Espanyol com per als diferents pobles americans. En primer lloc, l'ocupació espanyola d'Amèrica, la massacre de milions de persones i la submissió de molts més per tal d'implantar un espoli sistemàtic i brutal dels recursos naturals del continent que a dia d'avui, amb formes diferents (a través de la dominació econòmica exercida a través de les grans multinacionals), encara segueix present, i és el responsable de milers de morts a l'any i de la situació de misèria en què viuen milions de treballadors llatinoamericans. El jou que l'oligarquia espanyola va imposar als pobles indígenes va ser també brutal i desastrós per als pobles de la península ibèrica, que d'una banda patien una explotació desmesurada per assegurar recursos econòmics per a les expedicions, i que de l'altra, eren els que engreixaven les files dels exèrcits amb milions de joves que van morir per enriquir a un grapat de nobles que mai van trepitjar Amèrica.

El 12 d'Octubre no només és el dia escollit per l'Estat Espanyol com a data per l'exaltació d'un patrioterisme que s'assenta sobre la sang, la dominació i l'espoli dels pobles, sinó que també és el dia en què l'extrema dreta surt als carrers per tot l'Estat per a realitzar actes racistes, en els quals es culpa als treballadors immigrants de la degradada situació socioeconòmica en què ens trobem. La profunda crisi que pateix el capitalisme està donant ales a la demagògia feixista a tot Europa, amb l'objectiu enfrontar als treballadors, entre nadius i immigrants per desviar la seva atenció i per fer que els veritables culpables d'aquesta situació, els empresaris i els estats , és a dir, el sistema capitalista no sigui l'objectiu de la seva justa ràbia.

En aquest context els diferents estats de la Unió Europea lluny de resoldre el problema del racisme que potencien diàriament amb polítiques que redueixen la despesa social (mentre regalen a la banca ingents quantitats de diners), amb reformes laborals que priven de drets als treballadors i faciliten la seva explotació per part dels empresaris, amb l'assetjament i la persecució dels moviments polítics i socials contraris al sistema, amb institucions judicials que doten d'impunitat als feixistes que poden exaltar el racisme i incitar a l'odi públicament, impunitat que es desvetlla de manera particularment desagradable en el cas de les freqüents agressions que protagonitzen cada vegada amb més freqüència. Un dels puntals d'aquestes polítiques és la criminalització de la població immigrant amb polítiques descaradament racistes i xenòfobes, bon exemple de les quals és la recent expulsió de romanís per part del govern francès. En el cas de l'Estat espanyol no podem deixar de denunciar una política d'immigració (que han aplicat tots els governs des de l'anomenada "Transició democràtica") extremadament repressiva i violenta, el màxim exponent són els Centres d'Internament d'Estrangers. Aquests centres són camps de concentració per a immigrants enmig de les nostres ciutats en els quals centenars de persones són amuntegades mentre es prepara la seva expulsió, i que durant l'espera són sotmesos a multitud de vexacions, violacions sexuals i tortures.

A València portem anys aguantant les desfilades del partit feixista España2000 cada 12 d'octubre, i considerem que és el moment de sortir al carrer i demostrar que hi ha una alternativa a la dominació dels pobles per part de les multinacionals, a les polítiques antipopulars dels governs i la demagògia racista que enarboren els partits feixistes i que és tolerada pels grans partits que s'autoanomenen democràtics, el sistema judicial i els mitjans de comunicació oficials.

Considerem que els pobles han de construir lliurement i sense ingerències de cap tipus seu futur, que l'espoli i la dominació imperialista ha de ser combatuda fins que desaparegui. Les races no existeixen, les úniques barreres que ens separen de forma real són les classes socials. Hi ha persones que treballen i creen riquesa i altres que viuen com paràsits del treball aliè. Els treballadors, independentment de la nostra ètnia o nacionalitat hem unir-nos per acabar amb l'explotació a la qual som sotmesos per part del sistema.

La lluita constant i organitzada, contra l'imperialisme i el sistema és l'únic camí, i la solidaritat entre els pobles la nostra eina per construir l'alternativa.

12 d'Octubre, res a celebrar. Contra l'imperialisme i el racisme, solidaritat i lluita dels pobles.