Durant dècades la parella d'artistes i patriotes Viusà-Galí van mantenir la flama de la resistència per fer caure el règim franquista i establir una Catalunya independent. Viusà morí exiliat a París el 1998, sense poder tornar a la seva terra perquè una ordre de busca i captura de l'Audiència Nacional espanyola reclamava la seva detenció.
El pintor, gravador, historiador de l'art i lluitador independentista Manuel Viusà i Camps va morir exiliat a París, el dia 11 de febrer de 1998, a l'edat de 80 anys. Tretze dies més tard, moria també la seva esposa, la pintora i escultora Gertrudis Galí, als 85 anys.
Amb la mort del matrimoni Viusà-Galí desapareixia una parella d'artistes caracteritzada per la seva estreta unió tant en l'àmbit
personal com en l’expressió artística, així com també per la seva
contribució a la lluita per uns ideals de llibertat de la Nació Catalana
que van marcar la seva vida i als quals mai no van renunciar.
Manuel
Viusà va néixer a Barcelona el 1917. Gertrudis Galí havia nascut a
Terrassa cinc anys abans, el 1912. Ambdós van coincidir com estudiants a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, coneguda com L'Escola
de Llotja. Viusà va ser deixeble directe del dibuixant Xavier Nogués, de
qui va heretar la simplicitat i la ironia expressiva. Gertrudis era una
de les úniques alumnes femenines de l'Escola, i va acabar la carrera
amb diploma d'honor.
La parella es va casar en acabar la guerra civil, el 1940, i de la seva unió en van néixer tres filles, Joana, Adela i Núria, i un fill, Jordi. Exiliats el 1948 a Perpinyà a causa de la seva militancia antifranquista, el 1956 van instal·lar-se a París, on han residit fins a la seva mort.
Des de l’entrada de les tropes feixistes a Catalunya fins la seva mort Manuel Viusà va treballar incansablement per les llibertats del seu poble: en la creació del FNC i en la seva tasca clandestina en els primers anys del franquisme, en què realitzava tasques tant a l’interior com des de l’exili. Fou processat un cop reinstaurada la monarquia borbònica, raó per la qual no va poder tornar al seu país en situació legal des del seu exili el 1948.
El 1979 es va realitzar a París un judici contra Manuel Viusà, detingut en virtut d'una petició d'extradició. Viusà va romandre alguns dies empresonat a La Santé a l'espera de la vista judicial. Nombrosos veterans de la Resistència Francesa que va combatre l'ocupació alemanya de l'Estat francès es van solidaritzar amb Viusà, acudint amb els uniformes i les condecoracions de combatents, un fet que va impactar l'opinió pública i que va impossibilitar l'extradició de Viusà. El pintor i patriota català estava acusat de formar part de l'Exèrcit Popular Català (EPOCA) i d'haver subministrat paquets d'armes i altra logística a través d'un contacte suís (Ernest Jaume Spoerri), que va ser detingut i torturat per la policia espanyola (que li va rebentar els timpans durant l'interrogatori, fet que desencadenar les queixes del consol suís).
Viusà formà part de la xarxa de la Resistència durant l'ocupació nazi,
raó per la qual també va ser condecorat pel govern francès (medalla de la Legió d'Honor). Les seves
tècniques com artista les va aplicar a la falsificació de documentació,
una habilitat que va salvar la vida a molts fugitius dels feixismes
europeus i amb que va contribuir a la resistència armada de l'interior
(des de la militància al FNC fins a EPOCA).
En Manel Viusà i la Gertrudis Galí també van contribuir amb el seu treball a la resistència cultural: les seves residències a París sempre acollien perseguits, exiliats o catalans de pas, com és el cas de molts membres de la Nova Cançó, que quan actuaven a París comptaven amb el domicili i el suport d'aquesta parella de patriotes. En aquest sentit, gràcies a Viusà també es va poder mantenir la flama de la resistència amb l'edició i distribució des de París de les biografies clandestines de Francesc Macià i Lluís Companys, així com altres activitats culturals i polítiques.
Per saber-ne més:
Homenatge al Front Nacional de Catalunya a Vic
Acte de memòria i homenatge en el 70è aniversari de la fundació del FNC