"En Colom només hi té un capítol", ha precisat, i ha afegit que el gruix de les seves investigacions se centren en explicar com, per tal d'ocultar que Colom era català, s'han controlat les impremtes, s'han supervisat els originals, i en definitiva com és la maquinària censora i com tot allò que surt imprès ja és una cosa censurada.

"Hi ha una situació des d'un punt de vista intel·lectual i polític espanyol que impedeix que hi hagi el reconeixement de Colom com a català. Seria més o menys això?", li ha preguntat Pol Marsà, l'entrevistador, a la qual cosa Bilbeny ha respost: "Més o menys, afegint-hi tots aquells catalans que encara estan vivint d'aquesta gran collonada que és el Descubrimiento andaluz de América".

 

"Senyor Bilbeny, parla fins i tot de censura!", ha dit Marsà donant inici a la conversa. "No, no és que parli fins i tot de censura, sinó que parlo bàsicament de censura", ha aclarit Bilbeny, que ha explicat que "l'única forma de superar la censura és a través de mecanismes polítics". En aquest sentit, Bilbeny considera que el coneixement de la història i del passat s'hauria de regular a través d'una legislació, tal com es fa amb la llengua, cosa que no es produeix "per una estricta raó política", ha subratllat.

Per tal d'aconseguir això farien falta, segons l'historiador, un estat propi i polítics cultes que l'administressin, cosa que "tinc les meves serioses sospites [que s'arribi a produir] perquè que no ho van aconseguir ni els grecs que deien que els filòsofs havien de ser polítics", ha explicat Bilbeny. I ha prosseguit: "Imagini's un país on els polítics no creuen ni que els filòsofs hagin de ser polítics".

 

Mitjans lliures

 

En aquest mateix sentit ha fet referència també a la necessitat d'uns mitjans de comunicació lliures. "Un país normal hauria de ser un país amb uns mitjans de comunicació lliures, oberts i amatents a les troballes de la investigació tan antropològica com arqueològica com històrica", ha dit a TV3.

 

I ha reblat: "Per això encara falta una mica. Encara estem més pendents de l'ungla del dit petit d'un jugador del Barça, per exemple, que d'una troballa documental a nivell històric". I ha posat la Universitat Catalana d'Estiu com a paradigma: "Prada és una bona plataforma per explicar tot el tema de la censura precisament".

Espanya, "país de mafiosos"

Què guanyaria Espanya si es reconegués que Colom era català? "Espanya guanyaria molt; guanyaria el reconeixement a nivell internacional que és un país de mafiosos amb la historiografia, que és un país que ha intentat exterminar el nostre passat utilitzant tots els recursos haguts i per haver, que és un país que ha perseguit les biblioteques, el coneixement, els llibres, els intel·lectuals… Aixo ha passat i continua passant, estan desapareixent documents interessants i reveladors", ha advertit Jordi Bilbeny.

 

Per culpa de la censura espanyola "i dels seus sequaços arreu de l'Estat que ens presenten Colom i els seus mariners com uns simples mariners andalusos", els catalans i el món desconeixen que Colom era català, una cosa que, segons Bilbeny, que ha estudiant la figura de Colom durant més de vint anys, "sabien els seus pares i els seus parents i tots els seus contemporanis en parlen. Al segle XVI  tots els historiadors parlen de la catalanitat de Colom, de la descoberta catalana d'Amèrica i parlen de la censura que ho distorsiona absolutament tot".

 

Prova d'això és que en aquella època per realitzar una expedició de la talla de la de Colom, que va travessar durant dos mesos el mar per arribar al nou continent, "calia una llotja, una casa de contractació, un consolat, un port, unes duanes, uns magatzems d'avituallament, unes drassanes… i a darrere una estructura social i marinera molt potent", ha relatat Bilbeny, que ha volgut deixar clar: "Això era a Barcelona, no a Andalusia".

"La gent amb els paràmetres mentals ben posats ho entén, però com que els tentacles de la censura encara no han desaparegut del tot [el tallen]", ha dit Bilbeny denunciant que la manipulació espanyola de la història persisteix en el present. Guanyar la batalla a aquesta tergiversació possibilitaria, segons l'historiador, "interpretar el món d'una manera més versemblant, més real, i sortir del conte de fades en què ens han incrustat en aquesta mena de decorat infantiloide i sense cap mena de sentit crític ni rigor documental". "Podríem viure una mica més la realitat tal com és", ha conclòs.

 

Per saber-ne més:

 

Pals reivindica la catalanitat de Cristòfol Colom