"El Moment Zen: La independència des de la xarxa (2009)"

Ressenya realitzada per Agustí Barrera.

El llibre de 171 pàgines és un recull cronològic dels blocs que l’autor, en Josep Sort i Jané,  Doctor i Llicenciat en Ciències Polítiques, va escriure al llarg de l’any 2009.

La portada reprodueix una fotografia de la manifestació de l’11 de setembre de 2009. Unes notes al final del text ajuden a la comprensió i ampliació d’alguns passatges més complexos. Un índex de noms i una breu biografia acadèmica de l’autor clouen el text. El llibre està imprès amb la tècnica lulu ( www. lulu.com) que abarateix molt el cost de l’edició

 

31/08/2010 22:05 Llibres
El llibre és interessant, perquè és una crònica política del 2009 escrita amb un llenguatge fresc, desacomplexat i des d’una òptica independentista.

Cal destacar l’agudesa analítica de l’autor, que quan dissecciona la realitat, en molts casos, recorda el treball del cirurgià quan treballa amb les vísceres, potser l’explicació  d’aquest fet és que l’autor és Màster en Anàlisi Política.

Trobo encertat i suggerent el títol, perquè el Moment Zen (MZ) és l’instant en el qual es veu la realitat tal  com és, no com ens la volen fer veure. Si llegeixes el M Z, podràs aconseguir de resoldre un problema aparentment insoluble amb els mètodes de la lògica cartesiana, que et posa el  mestre zen, un “koan”,si aconsegueixes de resoldre’l, hauràs accedit a un nivell mental superior de comprensió de la realitat.

El “koan” que ens planteja l’autor del text  és la lectura, la reflexió dels seus blocs, d’aquest exercici n’obtindrem la clau per entendre la nostra realitat política, no en clau oficial de trepes i esquenadrets,sinó en una visió de dignitat nacional.

He quedat força sorprès, quan algunes de les prediccions fetes en els seus blocs, s’han acomplert, només a tall d’exemple vull esmentar  a la pàgina 54 el bloc L’ensulsiada del PSC (11/04/) i les consideracions de les pàgines 69, 97 i 101 no us les podeu perdre.

moment_zen_2A en Josep Sort se li ha criticat de fer servir una prosa agressiva, jo pel contrari, crec que estem massa acostumats als eufemismes, a l’emmascarament de la realitat, a la hipocresia disfressada de bona educació, a un civisme de pensament únic i políticament correcte.

Crec que necessitem gent que parli clar i català, massa temps hem hagut de suportar, i suportem, discursos ensucrats de rector de poble. Ara és l’hora de la veritat, de les veritats, ara toca la realitat. Et felicito per l’esforç i el sacrifici que t’ha suposat predicar la veritat amb coratge i decisió.