El Consell de Ministres va aprovar ahir el decret de la reforma laboral, que redueix les indemnitzacions per acomiadament a 33 dies d'indemnització per any treballat i estableix que les empreses podran acomiadar lliurement només si acrediten pèrdues.
L'Estat ajudarà les empreses a acomiadar subvencionant els comiats fent-se càrrec del pagament de 8 d'aquests 33 dies a través de Fogasa, de manera que les empreses hauran de pagar 25 dies per any treballat. El els casos d'acomiadament objectiu, l'Estat pagarà els 8 dies i les empreses els 12 restants fins a 20.
El decret es publicarà al BOE aquest dijous i entrarà en vigor. El dia 22 el decret es convalidarà al Congrés i es tramitarà com a projecte de Llei.
A més, la modificació per ampliar l'ús dels contractes amb 33 dies d'indemnització permet que, a més dels contractes de foment (joves i aturats de més de 45 anys de llarga durada), s'apliqui aquesta fórmula als contractes ordinaris i en els casos d'homes d'entre 31 i 44 anys que hagin tingui un contracte fix i que canviïn d'empresa.
Contingut del decret de reforma laboral, per la COS
La nova Contrareforma Laboral és el més greu atac contra els drets
socials i de les persones treballadores, des dels Pactes de la Moncloa.
Mentrestant, les cúpules de CCOO i UGT ja han fet públic que de vaga general fins al 29 de setembre vinent res.
1. Mesures per reduir la "dualitat" i la "temporalitat" en la contractació:
Contractes temporals
Mentrestant, les cúpules de CCOO i UGT ja han fet públic que de vaga general fins al 29 de setembre vinent res.
1. Mesures per reduir la "dualitat" i la "temporalitat" en la contractació:
Contractes temporals
- Contracte d'obra o servei. Tindrà un termini màxim de 2 anys. Aquest termini es podrà ampliar un any més si s'acorda en conveni (com molt probablement passarà en convenis com el de la construcció). La identificació de les tasques i treballs susceptibles de ser coberts mitjançant aquesta classe de contractes podrà fer-se a través convenis col·lectius de sectors estatals i d'àmbit inferior, fins i tot, als convenis d'empresa. Amb aquesta "descentralització" de les decisions, el que passarà realment és que aquesta mena de contractes es podran regular en la pràctica totalitat de convenis i usar a discreció, encara amb major facilitat i impunitat que ara… Amb la qual cosa, la precarietat i desprotecció augmentarà de forma substancial.
- Encadenament de contractes. Es convertiran en fixes als i a les treballadores que en el termini de 2 anys i mig hagin estat contractades durant 24 mesos. Ara bé, tal i com passava amb l'anterior contrareforma laboral (també del PsoE), enlloc s'estableixen mesures de control i garantia del manteniment a l'empresa, que gràcies a la major facilitat i abaratiment de l'acomiadament, podran concatenar contractes de forma molt més senzilla i legal que abans… amb el corresponent increment considerable de la precarietat i la desprotecció.
- Augment de la indemnització dels contractes temporals. Passarà de 8 dies a 12 de forma progressiva entre 2012 i 2014. Tot i que podria resultar positiu, fins al 2012 i el 2014, encara han de passar moltes coses… i no gaire positives per les persones treballadores.
Extinció del contracte de treball (l'acomiadament)
El document presentat pel govern espanyol considera acomiadament col·lectiu a aquell que afecta almenys al 10% dels i de les treballadores, fundant-se en "causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció"… és a dir, en gairebé qualsevol excusa que se li passi pel cap a l'empresari per acomiadar gent, normalment indefinits de llarga durada, i substituir-los amb treballadors moltíssim més barats llogats a les ETT, que tindran molt més marge de maniobra.
El cavall de batalla de la reforma se centra en les "causes econòmiques", que si no canvia res, es concretaran en el decret llei fruit de la negociació pendent entre els diferents grups parlamentaris (i si ens atenem a les declaracions del PP i de CiU, molt possiblement la cosa sigui molt pitjor encara). Així, només es diu a l'esborrany presentat que "s’entén que concorren causes econòmiques quan els resultats de l'empresa mostren pèrdues econòmiques no simplement fruit de la conjuntura" que l'empresa haurà d'acreditar de forma objectiva i documentada per facilitar la via de l'acomiadament objectiu (20 dies per any treballat).
El ministre espanyol de treball, Corbacho, ja ha parlat, i proposa que aquest concepte s'apliqui quan les pèrdues 'no conjunturals' durin sis mesos… quan ara la condició és que hagin 2 anys consecutius de pèrdues econòmiques… És a dir, carta blanca a l'acomiadament col·lectiu i "objectiu". Legalitzant-se per altra banda, una pràctica molt estesa ja, gràcies al "bon fer" de les burocràcies de CCOO i UGT.
Si això no fos suficient, si el període de consultes entre les parts conclou sense cap acord, l'autoritat laboral dictarà resolució estimant o desestimant en tot o en part la sol·licitud empresarial, que haurà de dictar-se en un termini de 15 dies naturals. Si no hi ha pronunciament exprés en eixe termini, s'entendrà autoritzada la mesura extintiva en els termes de la sol·licitud. És a dir, que si ens atenem a la feina de les actuals autoritats i delegacions de treball al sud de l'Albera, no cal ni dir que s'aprovaran la immensa majoria… o senzillament, amb l'agilitat quotidiana de les burocràcies que patim i dirigeixen de forma inepta als i a les treballadores públiques, més d'una i més de dues resolucions arribaran fora de termini.
Contracte de foment de la "contractació indefinida"
Aquest contracte, fins ara només s'usava per a col·lectius molt concrets, estenent-se ara a la pràctica totalitat de les persones treballadores desocupades (que hauran de portar almenys tres mesos inscrits com demandants de treball, o, sense aquest requisit, tenir menys de trenta anys o més de 45), així com a tots els ocupats amb contractes temporals, amb la data límit del 31 de desembre de 2010 per a acollir-se a eixe contracte. És a dir, només quedaran fora els homes que porten menys de tres mesos a l'atur i els actuals treballadors fixes (amb indemnitzacions per acomiadament de 45 dies per any treballat), que malgrat això, amb les facilitats donades per l'acomiadament col·lectiu "objectiu", gairebé mai es podran veure ja aquestes indemnitzacions.
El Fons de Garantia Salarial (FOGASA) abonarà 8 dies de l'acomiadament que correspongui a aquesta modalitat de contracte (33 dies) per als que se signin des que es publiqui el decret i durin almenys un any. Aquesta subvenció a l'acomiadament només s'aplicarà a aquest tipus de contractes. La resta ho seguirà pagant l'empresa. Amb tot, la indemnització real que haurà de pagar l'empresa, passarà així dels 33 dies ("foment de la contractació indefinida") als 25 dies… ja que els altres 8 els pagarem tots i totes de les nostres butxaques.
Nou Fons de capitalització per contractes "indefinits" ("modelo austríac")
S'autoritza al Govern a regular abans d'un any, prèvia "consulta" amb els agents socials, un fons de capitalització per a cada treballador, per una quantitat equivalent a un número de dies de salari per any de servei, que servirà per finançar acomiadaments de treballadors indefinits. És a dir, serem nosaltres els qui acabarem pagant les nostres pròpies indemnitzacions. En cas que el treballador no sigui acomiadat mai (qui s'ho pot creure això?), ho podria cobrar amb la jubilació.
Tot plegat començarà a funcionar l'1 de gener de 2012, i teòricament sense efecte retroactiu.
2. Mesures per a afavorir la flexibilitat interna a les empreses i el "model alemany"
- Flexibilitat interna i clàusules de "despenjament". Es facilita que les empreses puguin modificar les condicions laborals (horari, jornada, sistema de remuneració, mobilitat funcional i geogràfica), tant de caràcter individual com col·lectiu. S'estableix un procediment arbitral pels casos de desacord (les consultes només podran durar 15 dies improrrogables), el laudo del qual serà vinculant i immediatament executiu. És a dir, com ja hem dit abans, l'empresari podrà acomiadar, deslocalitzar plantilles, etc., a voluntat.
- Clàusula d'inaplicació salarial ("despenjament"). Quan els convenis col·lectius d'àmbit superior a l'empresa estableixin revisions salarials que poguessin "perjudicar" la situació i l'estabilitat de l'empresa, afectant les possibilitats de "manteniment de l'ocupació" en ella mateixa, podrien no aplicar-se eixes revisions. També en eixe cas s'hi podrà acudir a l'acord o arbitratge, i la mesura no podrà durar més temps que el període per al que s'ha signat el conveni. És a dir, acaben amb un cop de ploma, amb la negociació col·lectiva sectorial, quedant cada treballador a la mercè de cada empresa.
Suspensió del contracte i reducció de jornada per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció
Es preveuen ambdues fórmules per salvar una contingència temporal de l'empresa, no superior a un any. La suspensió manté el contracte laboral en vigor i el treballador percebrà íntegrament la desocupació durant aquest període. És a dir, en funció del que digui l'empresari i justifiqui com "pèrdues", anirem al carrer i punt.
- Reducció de jornada (Model alemany). A les empreses amb "dificultats" se'ls hi permet ajustar plantilla reduint la jornada laboral entre el 10% i el 70%!!, però "només" durant un any. La resta donarà "dret" a prestació per desocupació. La bonificació a les empreses augmenta del 50% al 80% quan es comprometin a formar als treballadors afectats. És a dir, haurem de pagar dels nostres impostos, i del nostre dret a prestació, a les empreses per tal que puguin mantenir els seus beneficis.
3. Mesures per "afavorir" al jovent treballador i a les persones desocupades (mesures "actives" d'ocupació)
Bonificacions de quotes per a la contractació "indefinida".
Es concentren sobre dos col·lectius concrets: el jovent (800 € per exercici, durant 3 anys) i els majors de 45 anys (1.200 € per any en un trienni). Les quanties seran majors per les dones. S'estableixen bonificacions als contractes per la formació i s’estenen els contractes formatius (contracte de treball en pràctiques, contracte per la formació). És a dir, l'estat gastarà els diners dels nostres impostos en pagar als empresaris, per tal que en teoria ens "donin" feina… és a dir, haurem de "pagar" per treballar. A més, enlloc parlen de les condicions i controls necessaris, programes de formació, etc., per poder garantir una mínima efectivitat real d'aquests contractes per la "formació"… contractes que en realitat només serviran per tenir professionals qualificats, absolutament precaritzats, amb cost ínfim per l'empresa.
4. Mesures per la millora de la "intermediació" i les ETTs
Es reforça el paper dels serveis públics d'ocupació i, encara que es manté teòricament la il·legalitat de les agències de col·locació amb finalitats lucratives, s'obre el camp de les actuacions de les ETTs, que hauran de demostrar que la remuneració que reben de l'empresari que contracta el "servei" o del treballador correspon a les despeses ocasionades pels serveis prestats. A més, de fet, s'obre la porta a aquesta forma d'intermediació laboral en pràcticament tots els sectors d'activitat. Les empreses de treball temporal podran operar en sectors com la construcció, on tenien vedada la seva activitat. És a dir, ja no comptaran els criteris de la seguretat al treball per exemple, ni de l'adequada formació professional i qualificació… Amb aquesta mesura, qualsevol empresa podrà lucrar-se "cercant" feina per la gent, i qui més diners tingui, més facilitats tindrà per trobar feina. En definitiva, es legalitzen les màfies del treball, que ja eren una realitat a sectors com el camp, per exemple.
Totes aquestes mesures no són res més que la legalització de les condicions reals de treball que es vivien en milers de llocs de treball arreu dels Països Catalans al sud de l'Albera, i que patien centenars de milers de persones treballadores fa un segle… Una regressió en els drets i les condicions de treball, que tal i com ja dèiem des de la COS durant l'anterior contrareforma laboral executada pel primer govern Zapatero, que ens acosta cada vegada més a la total desregulació del mercat de treball, a la pèrdua accelerada de tots els drets i condicions de treball mínimament dignes, i en definitiva, un retorn a les condicions laborals que van viure i patir els nostres avis i besavis… i que contra les quals van lluitar i molts d'ells s'hi deixaren la pell.
El mateix està començant a produir-se al nord de l'Albera, on el govern Sarkozy ja ha anunciat una reforma de les pensions, que perjudicarà enormement a les persones treballadores i a les rendes més baixes, i que colpejarà amb especial duresa a territoris com el nord del nostre país, les comarques de la Catalunya del Nord, enormement precaritzades i empobrides per les polítiques de "terra cremada" dels successius governs del pentàgon.
ENS CAL LA VAGA GENERAL UNITÀRIA I ARREU DELS PAÏSOS CATALANS… JA!!
Per a saber-ne més: