Després de recollir les aportacions d'equips de foc d'arreu del país, la Flama del Canigó d'enguany compta amb una nova imatge corporativa, que com sempre, ressalta la figura del foc, de les fogueres, de la muntanya del Canigó així com també del compromís i treball col·lectiu de les persones que fan possible que aquesta Flama arribi a diferents indrets del país en menys de vint-i-quatre hores.

La imatge ha estat creada per la jove il·lustradora gironina Roser Arimany, sota la coordinació d’Òmnium Cultural i Tradicions i Costums, amb la intenció que sigui vigent durant els propers anys.

Aquestes properes setmanes, s’enllestirà l’elaboració de diferents materials, com ara cartells, tríptics, adhesius, bandes de cotxe, samarretes o punts de llibre, entre d’altres. Aquest material podrà sol·licitar-se omplint el següent formulari a partir del dilluns 10 de maig.
 

MISSATGE DE LA FLAMA DEL CANIGÓ 2010

EL CANIGÓ ÉS L'OLIMP CATALÀ. Pirineu, serralada de foc. Al cim del Canigó, la Flama encesa d'una espurna s'expandeix. No entén de fronteres d'estats, de cultures,d'identitats, de classes, de generacions ni de creences. S’Abranda de Guardamar a Salses i de Fraga a Maó, fins a l'Alguer... I s'agermana amb la nació occitana a tramuntana. I a migjorn i a
xaloc, amb la cultura amaziga, que celebra des de sempre la festa ritual de les fogueres.

A la Nit de Sant Joan
com és festa d'alegria
ne fan festa els cristians
i els moros de Moreria.

ÉS LA NIT EN QUÈ ES DESVETLLEN ELS ESPERITS DE LA NATURA, follets del foc i del vent, minairons de sota terra, dimonis boiets, angelets, miquelets, segadorets, gavaigs,familiars... Nit d'encantades i de bruixes.

EL FOC ÉS EL NUCLI DE LA COMUNITAT. La llar de foc, el fogar, la família. El caliu del que fou. El Foc Nou encenia el tió de Nadal. Era el Nadal del Sol. La foguera a la plaça ésla comunitat que se sap i se sent poble. Són els Focs del Sol Ple. Volem que abrandi, i que trempi al roig viu la nació catalana, que faci crepitar les ginesteres. Tirem-hi herbes oloroses!
Envoltem, saltem, sardanegem el foc!

LES BRASES SÓN EL SENY, LES FLAMES SÓN LA RAUXA. Llengües de focconvertides en paraules i clamors. La Flama del Canigó s'ha convertit en un símbol d’identitatdels Països Catalans. En aquest poema, Maragall va fer de la poesia una profecia:

Pirineu, si resplendissis
tot encès de mar a mar,
remembrant els fills en vetlla,
les memòries del passat,
les finances del pervindre
i els misteris d'eix atzar
que fa que els fills d'una mare,
que els homes d'un sol parlar
tinguin els braços en l'aire
tots alhora bracejant,
i el crit d'una sola llengua
s'alci dels llocs més distants
omplint els aires encesos
d'un clamor de Llibertat!

QUE CAP BUROCRÀCIA NO PROHIBEIXI LES NOSTRES FOGUERES ANCESTRALS, ni amenaci la nostra tradició foguera, ni ofegui la nostra llengua, ni retingui la nostra llibertat. Que els genis del foc encenguin els aires: dracs, guites, plens, diables,trabucaires, moixigangues, atxes, torxes, falles, haros, fars, petards, coets, castells de focs...

Tornem a encendre fogueres a les places de pobles i ciutats! Recuperem-les, perquè corren el risc d'extingir-se. Encenguem les ciutats! Apostem per la ciutadania. Per l'etnos i pel demos, lesdues maneres de ser poble. Exercim l'antic vot fogueral, iQUE CADA FOGUERA SIGUI UNREFERÈNDUM POPULAR PER LES NOSTRES LLIBERTATS.

JOAN SOLER I AMIGÓEscriptor i Premi Nacional de Cultura Popular 2006