La Sanitat No És Un Negoci
 
Ni privatització, ni copagament
 
Els darrers anys, al temps que se està produint a tot l’Estat un important deteriorament del sistema sanitari, polítics i gestors difonen el fals discurs que la cosa pública no funciona, per justificar la introducció de mesures privatitzadores, suposadament destinades a salvar allò que ells mateixos han deteriorat.
 
L’objectiu és convertir la Sanitat Pública en un negoci més
 
L’objectiu de polítics i empresaris és que la privatització passi el més desapercebuda possible, per això, comença pels denominats serveis auxiliars (neteja, menjadors, manteniment, etc.) passant a continuació als serveis mèdics i clínics, fins al punt que ja existeixen hospitals i centres sanitaris de propietat totalment privada, amb contractes amb l’Administració Pública per 30-60 anys que els asseguren elevats beneficis, i que només tenen de públic els pacients i els diners que reben.
 
Els beneficis són, per suposat, privats, encara que si tenen pèrdues sempre recorren a l’Administració Pública.
 
Totes les mesures que s’estan aplicant van dirigides a facilitar l’entrada d’empreses privades a la sanitat, quan l’evidència internacional demostra que els hospitals amb ànim de lucre tenen resultats molt pitjors que aquells que no reparteixen guanys:
·         Mortalitat en adults un 2% superior.
·         Mortalitat en nadons gairebé un 10% superior.
·         Mortalitat en certs pacients crònics –renals- un 8% superior.
·        Disminució de netejadores i més infeccions hospitalàries.
·         Disminució de metges/metgesses i infermers/infermeres per llit.
·        Menor número de dies d’estància hospitalària (altes prematures)
Els centres privats parasiten als públics (escollint les operacions i pacients més rentables). La seva principal finalitat és el repartiment de guanys econòmics.
 
El diner públic, en comptes d’utilitzar-lo per a la nostra salut, acaba en mans privades.
 
Per altra banda, ens estan bombardejant amb notícies que “la sanitat no es pot sostenir” (amagant que la despesa sanitària s’ha disparat -sense augmentar recursos- precisament a les CCAA on més ha avançat la privatització), per preparar i justificar la introducció de mecanismes de copagament que, d’introduir-se, limiten l’accés als sectors de població menys afavorits, incrementant les ja molt elevades desigualats en salut (a l’estat espanyol, les diferències d’esperança de vida entre barris d’una mateixa ciutat són de fins a 8-10 anys, i fins i tot de 16,6 anys entre zones d’un mateix barri)
 
Haver de pagar per anar a consulta mèdica, a urgències, per cada dia d’ingrés a l’hospital, i els pensionistes un percentatge de les receptes, ...
 
      Per fer sostenible en sistema, diuen!
      Això empitjorarà la actual situació consequencia de les mesures Privatitzadores de la LOSC del any 1995 que legalitza la cessió a la Gestió Privada de part del SCS. Per fer-la sostenible van dir també. Madrid amb la Llei 15/97 fa extensiva la mateixa regressió del SNS a tot el Estat. Mes beneficis per la Privada, menys recursos per la Pública:
 
         - Augmenten llistes de espera,
         - Mes copagament (re-pagament),
         - Mes precarietat pels treballadors,
         - Disminució de metges i infermeres que atenen pacients de la Pública.
 
El copagament ataca els principis d’universalitat i gratuïtat, podent convertir en cròniques patologies agudes, potencialment curables.
 
Per defensar el nostre sistema sanitari públic haurem de mobilitzar-nos i exigir:
    •    La derogació de totes les lleis que permetin la privatització
    •    Que no ens implantin mesures de copagament.