La Plataforma en Defensa de l’Ebre denuncia irregularitats en el canal Xerta-Sénia

El canal Xerta-Sénia és una de les obres mes controvertides de les Terres de l’Ebre des del seu inici a finals dels anys 60 com a canal del Generalísimo i que havia de transvasar aigua de l’Ebre fins a la siderúrgia de Sagunt.
El primer tram de l’obra , dins dels límits del Parc Natural dels Ports, zona declarada com a Lloc d’Importància Comunitària (LIC), inclosa dins la Xarxa Natura 2000 i inclosa dins del Pla d’Espais d’Interès Naturals (PEIN).

15/04/2010 11:50 Territori

 

La Plataforma en Defensa de l’Ebre  (PDE) denuncia irregularitats en el procés d’execució del canal  Xerta-Sénia, en relació a la construcció de la bassa A, la més elevada,  del primer tram de l’obra , dins dels límits del Parc Natural dels Ports, zona declarada com a Lloc d’Importància Comunitària (LIC), inclosa dins la Xarxa Natura 2000 i inclosa dins del Pla d’Espais d’Interès Naturals (PEIN).

La Declaració d’Impacte Ambiental no va tenir en compte que aquesta bassa, situada al costat de la històrica bassa d’Ossera es trobava en un paratge natural  singular i que la seva construcció pot afectar als elements naturals que han servit per declarar-la com a zona protegida.

Segons indica la llei d’Espais Naturals, els espais qualificats com a sistemes d’espais lliures, zones verdes o similars no poden ser objecte d’usos o transformacions que no siguin congruents amb la seva natura d’espai natural i l’administració ha d’adequar les seves actuacions per controlar l’impacte produït per aquest tipus d’obres o activitats.

En aquest sentit la Plataforma en Defensa de l’Ebre denuncia aquesta construcció sense haver-ne avaluat l’impacte ambiental i que pot destruir els valors ambientals del paratge que són els que han servit per declarar-lo com espai natural protegit.

El canal Xerta-Sénia és una de les obres mes controvertides de les Terres de l’Ebre des del seu inici a finals dels anys 60 com a canal del Generalísimo i que havien de transvasar aigua de l’Ebre fins a la siderúrgia de Sagunt.

Posteriorment aquest projecte ha estat durant 40 anys actuant com a reclam en cada campanya electoral, transformant-lo en un canal de regadiu. No és fins a la llei del Pla Hidrològic Nacional del PP de l’any 2000, quan es dona concessió d’ús d’aigua i es projecta ser utilitzat com a canal per al transvasament cap al País Valencià, Múrcia i Almeria.

La derogació del transvasament no va impedir que continués aquesta obra, plantejada ara com un canal de regadiu, però que tal i com ha denunciat en infinitat d’ocasions la Plataforma en Defensa de l’Ebre, és el primer pas per al transvasament tal i com estava previst en la llei del PP. Prova d’aquest fet són les continuades declaracions polítiques i socials des del País Valencià i la proposta de canvi dels límits de la Demarcació de l’Ebre fins al Sénia.

A més a més, aquest projecte està sobre dimensionat per a les necessitats reals de la zona, on en tots aquests anys ja s’han posat en regadiu entre 6.000-8.000 hectàrees amb una aigua assegurada de major qualitat i disponibilitat procedents de pous. Tampoc existeix un pla de regadius, ni un cens rigorós de regants, ni se sap quin serà el cost que tindrà per als regants, el que porta a pensar que un cop acabada l’obra es donaran excedents i que aquests no seran un altra cosa que transvasaments més enllà de la Conca de l’Ebre tal i com s’ha expressat en multitud d’ocasions des de determinats sectors del País Valencià.

La Plataforma en Defensa de l’Ebre porta anys denunciant aquest engany a la societat de les Terres de l’Ebre a la que s’afegeix ara, el estar malmeten un espai natural com és el paratge protegit de la Bassa de l’Ossera en el terme d’Alfara