CONSULTA POPULAR SOBRE LA INDEPENDÈNCIA: GRÀCIES MÀRIUS TORRES
Des de la CUP volem felicitar a tots els voluntaris i voluntàries que varen participar de la jornada d'ahir per a fer possible la consulta popular sobre la independència a Lleida.
Més enllà de percentatges i índexs de participació, que òbviament haguéssim volgut els més alts, allò que restarà realment serà el moviment ciutadà generat des de i per la societat civil lleidatana per mostrar de forma clara i directa la nostra preocupació per la situació que viu el país; atrapat entre la manca d'alternatives que li ofereix la classe política -més ocupada en guanyar unes eleccions que en defensar de forma transversal i desinteressada la nostra sobirania- i la manca de futur dins d'una constitució i un Estat que no respecten la nostra capacitat per decidir en llibertat.
Més de dos cents voluntaris i voluntàries han treballat a Lleida, colze a colze, amb una mirada no partidista sinó amb un sentit col·lectiu i un objectiu comú de donar veu a gairebé deu mil lleidatans i lleidatanes, i ho han fet demostrant als partits polítics tradicionals que cal estar per sobre de sigles per defensar la dignitat nacional i, ho han hagut de fer, també malauradament, al marge de un Ajuntament que no ha sabut estar a l'alçada democràtica de la ciutadania a la que ha de servir.
Aquest moviment ciutadà sense precedents es pot considerar ja un triomf de la societat civil lleidatana i una demostració que a Lleida és molta la gent implicada en el camí cap a la llibertat del nostre poble, una llavor que de ben segur ens ha d'aportar fruits en un futur i que ens deixa un valuós llegat: una xarxa de voluntaris i voluntàries que han tingut l'oportunitat de treballar plegats per apropar-nos a aquella ciutat d'ideals que descrivia Màrius Torres, com la millor manera, la més genuïna, de celebrar-ne el seu centenari.
Gràcies voluntaris i voluntàries, gràcies Màrius Torres.
Lleida, 26 d'abril de 2010
Candidatura d'Unitat Popular
LA CIUTAT LLUNYANA
Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d'ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda'ns: -la terra no sabrà mai mentir.
Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.
Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha potser,
que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner,
batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze
que de torres altíssimes s'allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.
Màrius Torres, 1939
Per saber-ne més: