En Titot continua fent una valoració sobre el judici:
"La gràcia de tot plegat és que un dels dos mossos d'esquadra que va
declarar el 22 de febrer, quan va arribar a casa (o a la caserna) no se
li va acudir res millor que escriure en
aquest bloc reconeixent la nostra versió dels fets,
rient-se de nosaltres per que tot i ser víctimes vam acabar com
imputats, insultant-nos i, fet i fet, autoinculpant-se (i inculpant a la
resta de mossos) de fals testimoni.
No hi ha cap mena de dubte
que és un dels dos que va ser un dels dos que va declarar el dia 22 de
febrer (els altres havien declarat un mes abans) perquè es refereix a
coses que es van dir aquell dia i que per tant cap dels altres mossos
podia saber.
En un moment donat es burla del company Joan Jubany
dient que "continua buscant respostes (potser si haguessis confiat
més en la policia i en la justícia els haguéssim trobat)". En Joan
en la seva intervenció final es preguntava com podia ser que es destinés
tant temps de la policia i la justícia a acusar-nos d'aquells fets quan
els Mossos d'Esquadra van desistir per falta de temps d'investigar
l'assassinat de la seva germana.
Els altres dos companys
imputats, que se'ls demanava dos anys de presó a cadascún, han estat
condemnats a multes baixes i testimonials per desconsideració, per si en
el transcurs dels fets se'ls hi hagués escapat algun "fillsdeputa!".
En
fi. només em quedaria per respondre-li a aquest mosso d'esquadra una
cosa: gràcies per ser tan burro de delatar-te, per
reconèixer la nostra versió dels fets i per demostrar el tipus de
personal que hi ha ficada en els Mossos d'Esquadra.
Un cos
policial capaç d'acollir i emparar gent com aquesta no pot ser de cap
manera el cos de seguretat i auxili social que Catalunya (ni cap altre
país del món) mereix. "
Per saber-ne més:
Jutjats tres independentistes per haver denunciat la Constitució en un acte fa onze anys
Dos ex–Maulets a judici onze anys després per denunciar la Constitució Espanyola
Maulets i
Alerta Solidària organitzen un acte contra la "Constitución" i la
repressió a Olot