Aquells que hem tingut l’oportunitat –com turista, resident estranger… sense dret a vot– de presenciar i participar en aquestes assemblees –obertes a tota la premsa internacional, sigui dit de passada– hem pogut comprovar, a més de l’alta participació, com qualsevol elector pot proposar candidats i que una vegada exposats i argumentats els seus mèrits es passa a votació. Posteriorment, el 25 d’abril, seran els electors, el poble, que decideixin qui seran els escollits.

Un bon indicador de la participació en les més de 40.000 assemblees de nominació celebrades –més del 80% del total– és que dels més de 33.000 candidats ja nominats, uns 11.000 són dones i 7.000 són joves.

Això és el que dóna més credibilitat i legitimitat democràtica a aquestes eleccions, a diferència de les que es desenvolupen en els països capitalistes on per tenir un mínim de possibilitats cal tenir el suport d’un partit i l’aval de la gran banca que, lògicament, difícilment prestarà o col·laborarà amb els seus diners a partits o organitzacions polítiques que no es comprometin en major o menor grau a defensar els seus interessos polítics i econòmics per a poder sufragar les milionàries, costoses i vergonyoses campanyes publicitàries electorals, sense les quals aquells que no surten a la televisió no existeixen. En els Estats Units, per a poder aspirar a congressista o senador són necessàries diverses desenes de milions de dòlars. Pel contrari, en la illa de l’”eix del mal” tots els candidats sense excepció consten en llistes obertes proposats i triats directament pels seus veïns, els quals coneixen molt bé per qui voten, la qual cosa fa molt difícil que se’ls doni gat per llebre.

El poble sobirà postula i tria. Ni un sol candidat, directa o indirectament, és proposat pels mitjans de difusió, els comitès de defensa i molt menys pel partit comunista. Tots els ciutadans disposen dels mateixos avantatges i possibilitats reals.

Seria just –i ètic– que, al marge d’ideologies, els mitjans de comunicació espanyols divulguessin i expliquessin com són i es desenvolupen les eleccions a Cuba i així l’opinió pública espanyola pugués opinar amb coneixement de causa. Entre altres raons, per adonar-se que la versió oficial d’aquests mitjans, aquella que afirma que a Cuba no hi ha eleccions o que estan controlades pel Partit Comunista, no és certa. A Cuba es practica la veritable democràcia, la de la participació real del poble.