Quan ha firmat la seva carta de llibertat, ha proclamat davant dels periodistes que l'esperaven: "Ja no haig de venir a dormir, sóc lliure". I ha afegit: "He pagat durament pel que he fet". 

El novembre del 1993, el desaparegut "Diario 16" alertava de l'augment espectacular del patrimoni del llavors director general de la Guàrdia Civil, Luis Roldán, amb propietats arreu del món, com un pis a París, en plena Milla d'Or, la propietària del qual explicava fa poc que el va comprar a una empresa.

Roldán va haver de comparèixer davant d'una comissió d'investigació del Congrés per donar explicacions dels sobresous cobrats dels fons reservats, les comissions d'obres en casernes i fins i tot dels diners dels orfes de la Guàrdia Civil.

De fet, però, la principal pregunta continua, el 2010, sense resposta. On són els diners que Roldán suposadament guardava en paradisos fiscals? La realitat és que, d'un patrimoni il·legal de deu milions d'euros, només n'ha tornat quatre.

Roldán va protagonitzar una fuga de pel·lícula, que va durar vuit mesos i que va costar el càrrec al ministre de l'Interior, Antoni Asunción, que poques hores abans declarava tenir-lo localitzat.

La detenció, a Tailàndia i amb espies pel mig, no va ser menys cinematogràfica. Havia passat per catorze països, fins i tot havia concedit una entrevista secreta on amenaçava de destapar-ho tot, i s'havia amagat a Laos. El "cas Roldán" va posar contra les cordes el govern de Felipe González, i se situa ja com l'inici del seu declivi definitiu.

Finalment, la justícia va condemnar Roldán a 31 anys de presó, dels quals n'ha complert vuit íntegrament entre reixes, ja que des de finals del 2002 ja només anava a la presó a dormir.