Perquè aquesta riquesa urbana tingui fruits positius en un marc econòmic, social, polític i judicial advers, es necessita la voluntat de transformar la realitat i també d'una mirada oberta i franca envers la diferència. Però aquesta mirada difícilment es durà a terme mentre els mitjans, principals creadors de l'opinió pública, facin "famós" Salt per la immigració i la lliguin a la delinqüència. Per posar un exemple entre molts de sensacionalisme barat, El Pais de diumenge utilitzava tota una plana per col·locar-hi només una fotografia d'immigrants sota el titular "El Diario del odio" i, si giraves les planes, gairebé s'ajuntaven els articles que parlaven de Salt amb els d'Al Qaeda per acabar de fer la feina en el terreny implícit.

És curiós, però, que quan fa una setmana els veïns de Salt ocupaven el Ple de l'Ajuntament per protestar contra l'augment de robatoris, destrosses del mobiliari urbà, baralles, etc. en cap moment vaig observar cap queixa en contra de la immigració. Jo també sóc de Salt i puc constatar que a Salt hi ha un problema, i que no és de xenofòbia com s'intenta vendre -tot i que si ningú hi fa res hi degenerarà-, sinó que el problema és de marginació social. I aquest problema no és nou. Fa uns deu anys, quan jo encara no tenia consciència ciutadana perquè era massa petita, ja recordo que la meva mare recollia firmes amb els veïns queixant-se del tràfic de drogues, les baralles, etc. i la població immigrant aquella època es trobava al voltant del 10%. Avui, n'hi ha un 40% i Salt es troba amb una excessiva concentració de persones nouvingudes que no tenen res, ni tan sols papers, i com que volen poder viure es veuen obligades a entrar en l'economia submergida.

Així doncs, mentre a la ciutat de Girona l'alcaldessa Anna Pagans, del PSC, es preocupa de mantenir el nucli antic en perfectes condicions perquè continuï essent un lloc agradable i atractiu pels turistes, la perifèria de Girona, sobretot Salt, es troba amb una absoluta degradació urbanística i una saturació dels serveis socials i dels centres de salut. I a Salt, tant l'exalcalde Jaume Torramadé, de CiU, com l'actual alcaldessa del PSC, Iolanda Pineda, han tingut la irresponsabilitat de no haver evitat les altes concentracions de persones sense recursos, amuntegades en certs blocs de pisos i carrers, que viuen en condicions de marginació, pobresa i en alguns casos d'insalubritat.

Canviar una tendència com la que viu Salt és complicat, però si els pressupostos municipals del 2010 no fan res seriós per intentar-ho canviar i continuen perdent el temps, a Salt les coses aniran encara més maldades.