Aquella vil matança va canviar el rumb de la història del país. La matança de Sharpeville va marcar una fita en la història del moviment contra l'apartheid i va motivar que l'Assemblea General de les Nacions Unides commemorés cada any aquesta data per recordar la necessitat de lluitar contra el racisme.

El 21 de març de 1960, centenars de residents de Sharpeville, sota la petició del líder del Congrés Panafricà, Robert Sobukwe, es van acostar a la comissaria sense els passis, en què es concretava a quina ètnia pertanyien, i que, segons marcaven les normes del règim de l'apartheid, els "no blancs" havien de portar a tota hora.

Va ser en aquest moment quan la Policia va començar a disparar indiscriminadament sobre els manifestants, matant 69 persones i ferint-ne més de 180, la majoria dels quals van rebre trets a l'esquena quan intentaven posar-se fora de perill.

Després de la matança de Sharpeville, que va despertar fortes crítiques de la comunitat internacional, el partit Congrés Nacional Africà (CNA), que actualment porta prop de 16 anys al poder, va ser declarat il·legal juntament amb el Congrés Panafricà, el que va ser l'inici del moviment de resistència contra l'apartheid.