De jove es trasllada a viure a Sant Just Desvern on estableix contacte amb Daniel Cardona i és un dels impulsors de la fundació de Nosaltres Sols! 26/03/1931 i n’esdevé secretari.
Passa a militar a Estat Català i ingressa al Cos de Vigilància de la Comissaria General d’Ordre Públic de Catalunya.

Quan l’ocupació de Catalunya ( gener del 1939) travessa la frontera i és internat  al camp de concentració de Sant Cebrià, per tal de poder sortir del camp de concentració s’afilia a la MOI ( Main d’Oeuvre Immigrée), treballa com a torner mecànic a la vila occitana de Seta (Hérault).

Participa en la fundació del FNC, quan aquest es crea a París el 4/05/1940, serà membre del seu Consell Nacional des del 1948 fins al 1974

Entra en contacte amb la resistència francesa FFI ( Forces Franceses de l’Interior ) adscrit al grup 423 que tenia la seva base a Bort-les-Orgues, al Departament de la Corrèze, a la regió del Limousin. Per les seves accions de guerra aconsegueix el grau de sergent.

L’octubre del 1944 passa a territori català amb les unitats guerrilleres de la UNE que entren per la Val d’Aran, el seu escamot s’estableix al Port de la Bonaigua, s’hi mantenen uns deu dies. L’objectiu de l’operació és  proclamar la República i cridar l’atenció internacional sobre la dictadura feixista a la Península.

Torna a entrar a l’Estat francès i a Perpinyà col•labora en l’edició del Opinions, Butlletí  Interior del Front Nacional de Catalunya, amb un tiratge de 4.000 exemplars, s’editarà del 3/02/1944 fins al 28/01/1947, amb un total de 60 números impresos, els seus directors eren Jaume Cornudella i Gaietà Rahola.

Retorna a Catalunya el 1947, viu amb una identitat falsa primer a Lleida i després a Barcelona, s’instal•la a Sabadell on treballa en una empresa tèxtil, després el seu lloc de treball serà un magatzem de ferros i material elèctric del Carrer Borriana, 34, darrere la Rambla de Sabadell, el local era propietat del militant del FNC Joan Fuster. Al magatzem s’hi accedia baixant per unes escales  amb molt de pendent, que portaven a una mena de cova fosca i humida, allí darrere la taula en Magí Colet tenia cura de les comandes de material que li venien a buscar, bo i fumant el seu inseparable puret toscano que feia una fortor intensa, que impregnava tota la cambra.

Coneguda pels amics com “la barraca”, el lloc de treball d’en Magí Colet era el centre de debat polític de la ciutat i de bona part de la comarca. Ell per edat i militància coneixia tota la vella guàrdia d’Estat Català i Nosaltres Sols!, els de l’exili i els de l’interior, mantenia  una amistat germanívola amb en Josep Tramunt, un militant destacat d’Estat Català, que com ell vivia a Sabadell.

Com a  Conseller Nacional, en Magí Colet participà representant el sector històric del FNC al Consell Nacional del 21 de juliol del 1968, on es formalitzà el trencament amb el nucli de joves que donà naixença al PSAN. Aquell mateix any, en aquella reunió va fer una reflexió sobre els militants independentistes morts als camps de concentració i als llargs anys de presó dels militants del FNC en la seva lluita contra el feixisme europeu i espanyol.

Treballà com a mestre de català i de francès a l’Acadèmia Labor, regentada pels seu amic Jaume Viladoms i Valls (1913-1976), antic militant del POUM i reconegut esperantista.

Fundador a la ciutat d’ÒMNIUM Cultural i de l’Assemblea de Catalunya, Sabadell ha honorat la seva memòria i el seu exemple posant el seu nom a un carrer de la ciutat.

Bona part de la informació emprada en la redacció d’aquesta biografia ha estat treta del llibre: La Catalunya resistent, escrit per l’amic Robert Surroca, editat per Pagès editors, Lleida. 2006