Amb el títol de "El carnaval Vallenc". I, com a
fotografia de portada, es pot veure una versió de la cinematogràfic
Família Adams, amb les cares de la regidora de cultura i altres membres
de la família Fàbregas, segons informa Pobleviu.cat.
Cal recordar, que l'any passat, membres de festes.org i Llibertat.cat van haver d'anar a declarar per haver publicat el cartell de
l'edició del carnaval vallenc del 2009, arran de la denúncia d'una diputada de CiU..
El carnaval, o carnestoltes,
és en el que s’han convertit avui en dia les ancestrals festes paganes
d’hivern, molt lligades al camp, a la producció de la terra i a que
s’acosta la primavera. Amb l’arribada del catolicisme, i en
contraposició a la litúrgia de la quaresma, i la penitència que aquesta
suposava, el carnestoltes, que es celebra tot just abans d’aquesta, a
partir del dijous gras, fou la veritable festa popular.
Així doncs, el
rei Carnestoltes, amb un nom provinent del llatí i que fa referència a
la prohibició de menjar carn (carnus tultus, carns prohibides) a partir
del dimecres cendra, és l’abanderat de la disbauxa durant els propers
dies en contraposició a la vella Quaresma, que simbolitza l’oració,
l’abstinència i el recolliment per a les properes set setmanes.
L’Esglèsia Catòlica, fidel a la seva filosofia, ha optat per integrar o
provar de descafeïnar en la mesura del possible aquesta celebració dins
dels seus rituals, si bé en determinats moments, com ara durant la
dictadura franquista, els carnestoltes van ser prohibits, tot i que a
vegades sense massa èxit. Així doncs, encara que avui una i altra festa
mantinguin relació, el cert és que el carnestoltes té una importància
simbòlica en tant que ha sobreviscut al pas dels segles mercès al
suport popular, tot i els entrebancs rebuts per part dels sectors més
reaccionaris segle rere segle, i que encara avui segueixen d’alguna
manera vigents, com per exemple a Valls, degut al cartell de l’edició
del 2005 que fou considerat una ofensa al parodiar l’escena del “sant
sopar” i retirat per odre judicial, amb espectacle inclòs per part d’un mossèn. En tot cas, enguany Valls repetirà celebració el dissabte a la vesprada. Un any més, ho fa amb sàtira i polèmica. El cartell de l'edició d'enguany, imita una portada del diari Vallenc. Amb el títol de "El carnaval Vallenc". I, com a
fotografia de portada, es pot veure una versió de la cinematogràfic
Família Adams, amb les cares de la regidora de cultura i altres membres
de la família Fàbregas. Recordeu l'enrenou de l'any passat, en que es veia un tocino amb la gorra i la "placa" dels Mossos d'Esquadra.
En tant que ens trobem davant d’una festa molt antiga, el costumari català, a bastament recollit per Joan Amades especialment
en la obra del mateix nom, és molt ric en celebracions específiques,
algunes tant interessants com les de Vinçà, al sud de les Alberes,
degut a la importància que hi té el tió.
Si bé hi haurà celebracions a moltíssimes poblacions arreu del país,
per les seves peculiaritats o per la festa que generen destaquem
carnavals com el de Solsona, amb la bramada i penjada del ruc i els seus gegants bojos, el de Molins de Rei amb el seu camell, el de Tarragona, amb la seva bóta, el de Vilanova i la Geltrú, amb la seva batalla de caramels i amb el seu xató, el concorregut carnestoltes de Pego , el carnaval de Sitges, amb les rues de la disbauxa i de l’extermini, o bé d’altres com el de Vinaròs i el de Sallent, conegut per la seva festa i on destaca la guerra de farina.
La població anoienca de Capellades també organitza un carnestoltes, impulsat per Assemblea de Joves de Capellades i Endavant-Anoia.
Per saber-ne més:
El cartell del Carnaval de Valls utilitza la gorra i l'escut dels Mossos El Periódico
L'exalcaldessa de Valls denuncia que el Carnestoltes li ha suplantat la identitat El Punt
Carnestoltes arreu del país Llibertat.cat