- Què és la UPEC? Com sorgeix i quina és la seva raó de ser?

- La Unió de Periodistes de Cuba es va crear l'any 1963 a partir de l'agrupació d'una sèrie d'organitzacions que existien a Cuba. És una organització que representa a tots els professionals de la premsa. Els defensa des del punt de vista professional, en la recerca d'una major superació, impartint cursos, etc. També tractem aspectes que tenen a veure amb la tasca clàssica d'un sindicat, com per exemple el tema de la salut laboral. Ens ocupem molt, també, de la nostra població jubilada del sector de la premsa.

Tenim sòlides relacions internacionals amb altres organitzacions de periodistes i, en aquest sentit, pertanyem a la Federació Llatinoamericana de Periodistes (FELPA). El nostre escenari essencial de treball és Amèrica Llatina, Però pertanyem també a altres organitzacions internacionals, sobretot en el camp del periodisme especialitzat, com la premsa de turisme o esport.
 
Donem suport als periodistes per que rebin informació, perquè les fonts d'informació de Cuba els brinden tota la informació necessària. I vetllem molt pel tema de l'ètica del periodisme. Els nostres professionals troben a la UPEC aquest lloc, aquest escenari, per al debat, per a l'intercanvi, per a la superació, i és per això que la majoria vol estar en la nostra organització. Avui en dia som més de 3.900 membres, una xifra important. No només integrem la UPEC professionals que ens dediquem a la redacció als diaris, a la ràdio oa la televisió, sinó també professionals de la fotografia, de la càmera, persones que treballen a les pàgines web dels mitjans de premsa, al disseny, en l'humor ... Els bibliotecaris per exemple, els qui es dediquen a facilitar la informació al periodista per a un determinat treball de recerca, també estan dins de la nostra organització.
 
- Internet i les noves tecnologies han canviat en els últims temps el panorama del periodisme també a Cuba.
 
- L'any 1999, quan el periodisme cubà feia els seus primers passos en el tema de les web, el VII Congrés de la UPEC es va dedicar a debatre, com un dels temes essencials, el tema de la batalla informativa a Internet. A través dels mitjans de premsa, de vegades sense tenir ordinador, vam començar a preparar cursos per a que, quan la gent tingués l'eina a la mà, ja sabés com utilitzar-la. De fet, avui en dia, encara que no tenim tot el que ens cal, perquè malauradament hi ha un problema de recursos a Cuba, el poc que tenim el tractem d'utilitzar de la millor manera per defensar-nos de la intoxicació informativa contra el país. Hi ha una bona quantitat de pàgines web de la premsa cubana, més de 130 llocs. Ara treballem molt en els bloc i també en la inserció dins de les xarxes socials. Amb poques màquines, amb pocs recursos, intentem explotar al màxim amb l'objectiu de combatre la manipulació i la desinformació que existeix sobre Cuba al món. Potser no amb tots els coneixements, potser no amb tot el que voldríem conèixer, ni amb totes les eines que voldríem tenir, però amb la consciència i la determinació de treballar i batallar a Internet. Avui, hi ha projectes molt interessants com «Cubadebate», com «La Jiribilla", i altres que fins i tot només estan a la web, que mai han tingut un suport inicial en paper, sinó que van néixer amb i per a Internet. «La Jiribilla» és un cas especial i molt interessant que primer va néixer a la web i després va crear la seva versió en paper.
 
- Es parla molt de la manipulació informativa sobre Cuba a l'exterior però, com es veu des de dins de la UPEC?
 
- Allà tenim una batalla constant amb aquest tema. Cada maig 3 celebrem el Dia per la llibertat d'expressió, una data internacional, i organitzem taules en les que discutim diferents temes, com el de la manipulació informativa contra Cuba a l'exterior.
La desinformació sobre Cuba és un cas emblemàtic a nivell internacional, perquè s'apliquen totes les tècniques de manipulació mediàtica, i parlem ja de "terrorisme mediàtic". Cuba és un exemple d'alguna cosa que avui, lamentablement, s'aplica també a Veneçuela. I cal estudiar el cas d'Hondures ara, és increïble el que estan fent els grans mitjans per legitimar el cop d'estat.
 
Dins de les idees essencials del congrés de 1999, recordo que Fidel ens va parlar de la necessitat d'abocar cap a Internet: "anem a apoderar de les eines dels poderosos, per donar a conèixer la nostra realitat", ens va dir.
 
Encara que, és clar, ens és molt difícil aquest treball a Internet per les limitacions que tenim en l'ample de banda i pel bloqueig que pateixen moltes de les nostres informacions a Internet. Per la limitació de l'ample de banda a causa del bloqueig nord-americà, per exemple, no podem veure amb qualitat dels materials en vídeo de Cubainformación TV. Ara tenim una gran esperança al següent cable submarí de fibra òptica entre Cuba i Veneçuela.
 
- ¿Com va aquest projecte?
 
- Han sortit notícies que ha d'estar per a finals de 2010 o per 2011. Aquest cable submarí de fibra òptica entre Veneçuela i Cuba és una gran esperança perquè el nostre actual enllaç és satelital, el que fa que el trànsit per Internet sigui molt costós i lent. Això té una sèrie d'inconvenients perquè la realitat de Cuba sigui coneguda a l'exterior. Si veus el mapa de totes les xarxes de fibra òptica que estan al voltant de Cuba, t'adones de com el bloqueig dels EUA deixa a Cuba sense enllaç a aquestes xarxes. Poques persones coneixen, per exemple, que la famosa blocaire Yoani Sánchez, una gran mercenària que sabem que és pagada per la tasca que fa, té un servidor a Alemanya amb un ample de banda és 70 vegades superior al que té Cuba per al país sencer. Però aquesta informació essencial per comprendre les limitacions de l'accés a Internet a Cuba es desconeix i aquest silenci forma part de la gran manipulació informativa sobre el tema.
 
No obstant això, el que podria ser una notícia rellevant, qualsevol dels programes de solidaritat de Cuba amb altres pobles, el fet que ajudem a tanta gent en el món, no és notícia. Ara, és notícia quan poden presentar un fet relacionat amb l'emigració cubana si ho poden vincular amb algun tipus de motivació política, i no-com és en realitat-relacionada amb causes econòmiques. Segons els mitjans, tota aquella persona que ja no viu a Cuba ho fa per una motivació política, mai per un tema econòmic. I així amb tot, amb tantes coses, com el nostre procés electoral, la nostra democràcia, els nostres mitjans de premsa, els nostres líders històrics, és increïble. Per això diem que contra Cuba es practiquen totes les tècniques i tàctiques de la manipulació.
 
- ¿Què opines d'un projecte informatiu com Telesur i cap a on creus que camina?
 
- Cubavisión és un dels participants en Telesur i penso que és un projecte essencial per als països del Sud, perquè el món vegi el Sud d'una altra manera. Ens agradaria arribar a més països i és increïble a vegades què obstacles ens creen. He tingut experiències professionals molt interessants en Telesur, i també a Cubavisión Internacional, que és un canal nostre que arriba a moltes nacions i que és una altra de les formes amb que Cuba ha tractat de portar la seva veritat al món.
 
En els darrers anys, a més, a Cuba han crescut molt els mitjans localitzats en els municipis, a les províncies. Per exemple hi ha més de 71 corresponsalies de televisió de caràcter municipal, que tenen entre els seus objectius reflectir la vida i la cultura de les comunitats. El mateix passa amb les emissores de ràdio, al país hi ha gairebé 100 emissores de ràdio. Hi ha emissores nacionals, una emissora internacional, però les que més s'han multiplicat són les emissores de municipi.
 
- Una cosa interessant a Cuba és l'ús de la televisió en l'educació.
 
- Sí, aquest és un altre projecte que va sorgir amb el que a Cuba anomenem "La Batalla d'Idees". En aquest marc, van sorgir també iniciatives com la "Universitat per a tots", que es manté avui en dia, que consisteix en un programa de televisió en què es donen classes d'idiomes i d'altres temes especialitzats. Després, el projecte es va dur a les escoles, amb les "teleclasses", perquè l'alumnat de qualsevol petita localitat pogués tenir accés a un magnífic professorat complementari al seu. El sistema educatiu cubà ha portat els ordinadors i els televisors a totes les escoles, sense excepció, encara que hi hagi només un alumne en una escola de muntanya.

A més de crear corresponsalies de televisió en els municipis, a Cuba s'han creat dos canals de televisió de caràcter educatiu, cosa que no es coneix molt a l'exterior. Aquests canals, a més de servir a la població cubana, també han estat suport per a projectes de cooperació internacional, com els d'alfabetització mitjançant el mètode cubà audiovisual "Yo sí puedo" a Veneçuela i altres països del món. Els canals educatius estan realitzant excel lents productes.