La normativa estableix que el català, i també l’aragonès, “són llengües pròpies, originals i històriques” d’Aragó, lluny de la cooficialitat amb el castellà. 

 

Els drets i deures que comporta la nova regulació no tenen, per ara, pressupost, reglament ni cap dels òrgans que l’han de fer efectiva. Els seus 36 articles queden supeditats a un llarg calendari d’execució estipulat en les cinc disposicions addicionals, les dues transitòries, la derogatòria i les dues disposicions finals, fet que demostra la complexitat d’una llei polèmica que en la seva aprovació va trencar el vot conjunt dels dos partits que formen govern: PSOE i PAR. L’aprovació, a més, va palesar l’anticatalanisme del PAR i el PP.

Entra en vigor la llei, però la realitat serà molt diferent perquè encara s’han de delimitar les zones d’utilització del català i l’aragonès, els ajuntaments implicats han d’aprovar la denominació específica que donaran al català (fragatí, tamarità...) i s’han de constituir el Consell Superior de Llengües i les acadèmies de la llengua catalana i aragonesa en un any. Les administracions tenen fins a tres anys per adaptar-se per poder atendre el públic en català i a l’educació no es promourà la llengua catalana fins al curs 2011-2012. El govern aragonès s’ha donat un termini de sis mesos per crear una figura administrativa que reguli la llengua a l’educació.

Per la seva banda, les entitats defensores de la cooficialitat a la Franja de Ponent consideren excessius i volgudament amplis aquests terminis, que no faran més que allunyar en el temps el foment del català en aquesta zona. Entenen, a més, que l’ambigüitat de l’articulat podrà comportar més retards, segons explicava Marta Canales, coordinadora del Casal Jaume I de Fraga.

 

Font: Avui