Diuen que es van assabentar a través dels mitjans de comunicació que s'estava realitzant-se obres d'enjardinament i instal·lació d'un monòlit “en memòria de tots els qui van donar la vida per l'Espanya que creien millor”, en haver estat sobreseguts i arxivats els procediments judicials iniciats per esta associació i per familiars de víctimes del franquisme llançades a les fosses comunes del Cementeri general de València.

Davant d'aquesta informació fan públic que l'associació i 18 familiars de víctimes van interposar el dia 16 de novembre de 2009, un Recurs d'Empara davant del Tribunal Constitucional contra la interlocutòria de l'Audiència Provincial de València que declarava el sobreseïment del sumari per a exhumar les fosses comunes del cementeri de València i investigar els delictes de detenció il·legal i desaparicions forçades durant el franquisme, tipificats com a crims contra la humanitat, a més de recuperar les restes dels familiars dels denunciants, tirats en eixes fosses. Diligències totes elles derivades de la denúncia presentada en el seu dia per esta associació en el Jutjat Central d'Instrucció núm. 5 de l'Audiència Nacional, per la qual cosa el procediment judicial no està arxivat ja que hi ha la possibilitat que s'atenga allò que s'ha sol·licitat per esta part, és a dir l'exhumació de les fosses comunes del cementeri de València, entre elles la de la Secció 7a Dreta.

La petició judicial d'exhumació s'ha realitzat seguint les recomanacions d'Amnistia Internacional i d'altres organismes internacionals, que parteixen del fet que les exhumacions són un deure de l'Estat que és qui ha de realitzar-les, i que Espanya és l'únic país que trasllada a les associacions, partits i particulars la competència de recuperar les despulles de les víctimes, sufragant fins i tot les despeses per mitjà de subvencions, sense que existisquen antecedents d'esta situació en cap altre país, a més de l'opinió d'altres experts que afirmen que les exhumacions realitzades sense les ordres judicials corresponents, poden suposar el segrest i la destrucció de proves de crims perpetrats durant el genocidi franquista.

D'altra banda, entenen que la pretensió de l'Ajuntament de València d'erigir un monòlit “En memòria de tots els qui van donar la seua vida per l'Espanya que creien millor”, suposa un intent d'honrar i reconéixer persones implicades en el criminal colp d'estat feixista de 18 de juliol de 1936 contra el legítim govern de la IIª República, recolzat per l'Alemanya nazi i el feixisme italià de Mussolini, entre altres, que van assassinar centenars de milers de persones que van lluitar per la llibertat i la legalitat constitucional i van causar la mort per fam, fred, desnutrició i malalties no assistides, entre altres causes, a altres centenars de milers més, a causa de les miserables condicions de vida que el franquisme els va imposar. Honrar i fer reconeixements a implicats en delictes de crims contra la humanitat, està tipificat com a delicte d'apologia del feixisme i del colpisme en els països de l'àrea europea i dels altres continents del planeta.

Finalment consideren que la pretensió de l'Ajuntament de València, amb la instal·lació de l’esmentat monòlit, és un insult a les víctimes i a les seues famílies, que no han estat rehabilitades, ni jutjat els responsables i col·laboradors del genocidi franquista, després de més de 30 anys de “democràcia” i més de 70 d'haver-se proclamat la dictadura militar feixista, motiu pel qual hom no pot sota cap raó, donar el mateix tracte a víctimes i a botxins, a delinqüents defensors del feixisme i del totalitarisme, que van provocar o van recolzar el criminal colp d'estat militar feixista, que als que van caure en defensa de la llibertat, del bé comú i de la legalitat constitucional.