13D: Embranzida per la independència (reproduïm l'editorial de la revista Lluita núm. 270)

A 166 municipis catalans ens hem comptat els independentistes i ha resultat que en som molts, moltíssims: 15.048 a Sant Cugat del Vallès, 13.781 a Vic, 7.918 a Vilanova i la Geltrú, 7.117 a Vilafranca del Penedès, 4.760 a Berga... i 528 a Montbrió del Camp. Qui ho podia pensar, que ja en som tants! Gent de totes les edats, homes i dones del poble treballador català! Quin goig, aquest inici de la festa per la independència!

De fet, ben bé no és un inici, sinó una etapa més d'un procés acumulatiu de llarga durada. D'una llarga marxa, d'una lluita que ja ve d'antic, aplegant forces de mica en mica, fins que arribarà un dia, ja proper, que la quantitat es transformarà en qualitat, amb
l'aparició d'un nou estat a Europa, allà on en va haver-hi un, fa segles, més democràtic que els veïns que l'ocuparen.

 

L'onada de la reivindicació independentista ha arribat, de nord a sud, fins a Montbrió del Camp. Aquesta vegada, encara no ha entrat a la Catalunya del Sud, la que s'estén des del Coll de Balaguer fins al riu Segura. Tal com ens férem, ens hem de refer: de nord a sud i mar enllà, des del centre cap a la perifèria (també la del Rosselló i la del Baix Cinca). De la Renaixença ençà, tot allò que ha tingut una significació positiva d'emancipació nacional catalana, tots els fenòmens de represa cultural i política -o gairebé tots- s'han desenvolupat seguint una cadència temporal i territorial des del centre cap a les vores de la nació. I aquest de les consultes, també.

Les consultes independentistes, una forma democràtica i bella de comptar-nos davant del món. De comptar-nos els catalans vells i els nous que volem la independència. En un procés acumulatiu que no té aturador, intens (amb la incorporació dels immigrants que volen viure aquí i fer de Catalunya la seva pàtria) i extens (amb la presència dels catalans de tot el territori: de Manacor, de Calaceit,. de Prada, de Beneixama...).