Malgrat el cop d’estat feixista-terrorista-cívic-militar d’Honduras perpetrat per l’extrema dreta i pel seu gendarme, l’Imperialisme Ianqui, que tenia la finalitat de desanimar, desmoralitzar, aterroritzar i sobretot dividir i desmobilitzar els pobles, en les recents eleccions d’Uruguai i Bolívia, amb el Front Ampli d’Uruguai i el Moviment al Socialisme (MAS) de Bolívia –la nova esquerra–, no solament han guanyat per majoria absoluta sinó que en ambdós països, malgrat tenir tots els poders fàctics i la gran majoria dels grans mitjans nacionals i internacionals en contra, han superat per golejada els resultats electorals anteriors. El Front Ampli de l’Uruguai va passar del 51% al 53%; el MAS de Bolívia del 54% al 64%. Sense cap dubte la construcció del Socialisme del Segle XXI més que un somni és ja una realitat. Una vegada més els pobles els han trencat tots els esquemes.

Crec que res millor que recordar, analitzar i debatre una i mil vegade amb profunditat. En aquests moments històrics i difícils, però plens d’esperança i d’optimisme, que els revolucionaris ens ha tocat viure, cal recuperar el valent discurs aclaridor i d’una gran visió de futur polític pronunciat per Fidel Castro en l’Aula Magna de la Universitat de L’Havana el novembre del 2005, on va deixar ben clar que la Revolució Cubana, de no controlar-se a temps –la burocràcia, hàbits nocius, corrupció, igualitarisme…– corria el risc de ser devorada pels seus propis fills.

Recentment, el president Chávez en el discurs en la commemoració del Cinquè Aniversari de la creació de l’Alternativa Bolivariana per a les Américas (ALBA), va denunciar que el el pijor enemic de la revolució bolivariana no és ni l’extrema-dreta ni l’Imperi, sinó la burocràcia i la corrupció. Crec que un dels grans reptes de la nova esquerra és la de ser capaç mitjançant el debat –una batalla d’idees permanent– la crítica, i l’autocrítica de poder corregir els errors, anomalies i, el més important, la neutralització a temps dels oportunistes i quintacolumnistes.