Segons ha descrit el diari digital de Mataró Capgrós, el FAC ha estat un grup armat silenciat i oblidat amb el pas del temps, el record del qual "ha quedat molt desdibuixat i tan sols és present en la memòria d’alguns lluitadors antifeixistes". A mitjans dels anys 80 l'Editorial Lluita va publicar una Història del FAC, que va ser molt qüestionada pel tractament esbiaixat que va realitzar el seu autor, Jordi Vera, desautoritzat per molts testimonis de la lluita de l'independentisme en els temps de la clandestinitat.
Amb aquest nou llibre Blai Manté recupera la història d’aquell grup de joves en el llibre Front d’Alliberament Català. Sabotatges per la independència, que acaba de publicar l’Editorial Base. A mig camí de la novel·la i l’assaig, però respectant sempre al cent per cent els fets històrics, reconstrueix la història del FAC que, segons l’autor, “mostra que durant els anys 70 també hi havia gent que creia en Catalunya com una entitat independent”.
L'autor d'aquesta obra que ens aproxima a l'activitat del FAC va començar a treballar en el tema després que caigués a les seves mans un text elaborat per dos antics militants del FAC. Després d'un periple d’entrevistes amb membres del grup fins completar l’esborrany original.
Segons ha exposat l'autor al mitjà mataroní, “Feien sabotatges de baixa intensitat, no atemptaven contra persones sinó contra símbols”. El FAC va iniciar la seva activitat armada amb un artefacte explosiu a la seu de Radio Nacional, però també va realitzar accions contra antenes repetidores i contra el Monumento a los Caídos de Barcelona. “El seu objectiu era 
crear un impacte en l’opinió pública per fer propaganda contra el règim, perquè cada cop més gent se sumés a l’oposició al feixisme”, destaca l’autor.
El FAC mai va reivindicar les accions, que a més eren silenciats pels mitjans de comunicació del règim. Això no va impedir, però, que diversos dels seus membres fossin detinguts, torturats i empresonats. Un dels militants detinguts i present a l'acte d presentació de llibre, Carles Garcia Soler, va ser un dels protagonistes de la famosa “fuga de Segòvia”, en què una quarantena de presos van aconseguir fugir d'aquesta presó juntament amb membres d'ETA i Oriol Soler Sugranyes, militant del MIL assassinat per la Guàrdia Civil quan intentava creuar la frontera durant aquesta fuga l’any 1976.
Per saber-ne més: