Les polítiques de protecció i promoció del català  en els diferents àmbits que es duen a terme des de les institucions del Principat són del tot insuficients per a garantir que la nostra llengua segueixi sent viva i vehicular al nostre país. De fet, quan una cosa cal "protegir-la", "promoure-la" o "normalitzar-la" és evident que pateix algun problema que cal solucionar. I quin és aquest problema en aquest cas? Doncs la manca de sobirania dels Països Catalans, la seva subordinació i submissió als estats espanyol i francès, els quals, amb tots els recursos polítics, legals i mediàtics propis d' un Estat, creen una falsa situació de bilingüisme, on la realitat és que el català viu en una situació de desigualtat enfront d' altres llengües amb més recursos.

Segons dades de la Generalitat del Principat de 2003, un 53'5% de la població considera que la seva primera llengua és el castellà, mentre que un 40'4% considera que ho és el català. Aquests percentages serien encara més desfavorables per al català a la resta de territoris dels Països Catalans. Els discursos demagogs i espanyolistes de determinades forces polítiques, que atribueixen una suposada marginació del castellà en favor del català, per exemple en l' àmbit educatiu, cauen pel seu propi pes quan analitzem les dades del factor decisiu a l' hora de valorar l' estat d' una llengua: el seu ús social. Dit d' una altra manera, en molts casos ens trobem que a classe es parla en català, però al pati, a casa o a la televisió es parla en castellà.

Aquests discursos cínicament defensors d' un suposat bilingüisme i de defensa del "dret a parlar en castellà", discursos amb certa presència a Nou Barris darrerament, argumenten que si una llengua no s' utilitza, o fins i tot desapareix, tampoc passa res i que aquesta és l' evolució natural de les llengües. La realitat és que darrera de quasevol procés de substitució lingüística hi ha un intencionaliat política, i en el cas català és debilitar la nostra identitat nacional per a mantenir la dominació política sobre els Països Catalans. Quan sovint es parla del valor de la diversitat cultural i dels perills de l' homogeneïtzació que comporta la globalització, hauríem de pensar que no cal anar a l' altra punta del món per defensar cultures minoritzades o llengües en perill, sinó que a casa nostra tenim molta feina per fer.

La jornada per la llengua que organitzem no és un acte contra cap altra llengua ni contra els usos lingüístics de ningú, és una jornada en favor del català i del seu ús social, i en tot cas és una protesta contra la situació política que genera la pèrdua de pes social del català al nostres carrers, i per tant convidem a tots els veïns i veïnes de Nou Barris a venir i participar en els actes d' aquesta jornada.

LLENGUA, CULTURA, LLIBERTAT!