Elena Maglevànnaia, de 28 anys, va estudiar Físiques i Magisteri a la Universitat de Volgograd. El 2006 va començar a treballar com a periodista freelance, i va decidir especialitzar-se en la situació dels txetxens a les presons russes. "Sempre m’havia interessat el tema de Txetxènia. Ja vaig adonar-me, a la primera guerra, de la injusta agressió que aquest poble va patir per part de Rússia. No tant perquè estigués d’acord o no amb la independència que reclamaven, sinó amb la manera en què la guerra es va dur a terme, sense cap mirament, comportant la mort de milers de civils" diu a l'entrevista.
Actualment, treballa com a periodista free-lance, i publica en un diari moscovita, Svobodnoe Slovo, i a www.ichkeria.info.
Maglevànnaia va investigar el cas d'Islam Taïpov, que van obligar-lo, sota tortura, a signar una falsa confessió en què es declarava terrorista, i el van condemnar a 16 anys de presó. Quan va ingressar a la presó de Tomsk, l’agost del 2008, li van deixar anar un pastor alemany que va mossegar-lo per tot el cos... I després d’això van tancar-lo en una cambra de càstig durant dues setmanes, on el pegaven a diari.
Segons els familiars, va sortir de la cel·la de càstig molt dèbil, ple de ferides, i encara ara té el cos ple de cicatrius de les mossegades del gos.
Pel que als 22.000 presos txetxens, diu que la gran majoria hi són per falses confessions que els han obligat a signar. I també hi ha els que, de fet, són presoners de
guerra. Són aquells que van lluitar al bàndol dels independentistes a
la guerra, que van defensar-se d’una agressió. Considera que aquest
grup hauria de ser amnistiats.